Hi havia una vegada... Una filla es queixava amb el seu pare sobre la vida. No sabia com seguir endavant i, cansada de lluitar, estava a punt de donar-se per vençuda. Semblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre.
El pare, un reconegut xef, la va portar a la cuina. Va omplir tres olles amb aigua i les va posar sobre foc fort. Quan el líquid estava bullint, va posar pastanagues a la primera olla, un parell d’ous a la segona, i alguns grans de cafè a la tercera.
La filla va esperar amb impaciència, preguntant-se què estaria fent el seu pare. Als vint minuts ell va apagar el foc, va posar les pastanagues en un recipient i els ous en un altre, va colar el cafè i el va servir en una gerra. Mirant a la seva filla, li va preguntar:
-Estimada, què veus?
-Pastanagues, ous i cafè -va ser la resposta.
Li va demanar que toqués les pastanagues: estaven toves. Després li va dir que trenqués un ou: estava dur. Finalment, li va demanar que tastés el cafè. Ella va somriure, mentre gaudia el ric aroma de la beguda. Humilment, la jove va preguntar:
-Què vol dir això, pare?
-Aquests tres elements -va explicar ell- s’han enfrontat a la mateixa adversitat: l’aigua bullint, i cada un ha reaccionat en forma diferent. La pastanaga, forta i dura, es va tornar dèbil, fàcil de desfer. L’ou era fràgil; la closca fina protegia el seu interior líquid, que després d’estar a l’aigua bullint es va endurir. Els grans de cafè van transformar a l’aigua, convertint-la en la rica beguda que et reconforta i s’escalfa. Què ets tu? -li va preguntar el cuiner a la seva filla-. Quan els problemes truquen a la porta, ¿ets pastanaga, ou o gra de cafè?
Conegut relat que ens mostra diferents actituds a l’hora d’afrontar qualsevol dificultat.
La pastanaga, que sembla forta però es torna feble quan l’adversitat la toca.
L´ou, el cor mal·leable s’endureix davant les penes.
I el gra de cafè, que canvia l’aigua bullent, l’element que li causa dolor.
El qui és com un gra de cafè, reacciona millor quan les coses es posen pitjor.
De fet, el gra fa canviar l’aigua calenta, precisament la circumstància que li fa mal. Quan l’aigua s’escalfa, el gra allibera la fragància i el sabor. Si ets com el gra de cafè llavors, quan les coses han arribat al seu pitjor moment, tu comences a millorar i canviarà la situació creada al voltant teu.
Quan alguna cosa no surt com esperàvem, cal recompondre i traçar un pla B, o C o D ... Un fracàs és transitori, una nova oportunitat per triar un altre camí que probablement serà molt millor. Confia en tu i recorda: No és el que passa sinó com reaccionem al què ens passa.