Diuen que mai es deixa d’aprendre, però el que ningú explica és que el cervell d’un adult juga amb les seves pròpies regles. Ja no som aquelles espongetes que memoritzaven capitals, taules de multiplicar i els noms dels dinosaures (tot i que després no sabíem ni on havíem deixat la jaqueta). Ara som més com esponges amb agenda: absorbir coneixement? Sí, però entre reunions, la rentadora i buscar una pastisseria oberta per aquell aniversari que havíem oblidat.

I aquí és on recau la màgia: aprendre d’adults és un art. Un art que no només requereix paciència, sinó també mètodes adaptats a aquest cervell que, més que oxidat, s’ha tornat un gourmet de la informació: prefereix bocinets petits, ben presentats i, sobretot, pràctics.

El cervell adult: ni llepafils ni rovellat

Tot i que sembli que aprenem més lentament, la ciència ens té bones notícies: el cervell adult és plàstic. No literalment (tranquils), sinó que té la capacitat d’adaptar-se i evolucionar. Això sí, amb classe. Ara aprenem coses que tenen sentit per a nosaltres, no per passar un examen. Ja no tenim paciència per sessions maratonianes de PowerPoints ni per textos infinits.

El nostre cervell ho té clar: vol aprendre coses útils, aplicar-les ràpidament i, si pot ser, divertir-se pel camí. Si li oferim tot això, es posa les piles; si no, es rendeix i es posa a pensar en què dinarem.

Motivació adulta: pràctica, urgent i amb trampa

Quan som nens, aprendre és gairebé una obligació. Però d’adults, la motivació canvia: aprenem perquè ens convé, perquè volem ser més eficients o perquè estem farts de demanar ajuda per entendre l’informe de vendes. La motivació adulta és pràctica, sovint urgent i, paradoxalment, ve amb una gran trampa: “No tinc temps”.

Ah!, l’excusa perfecta. La diem mentre revisem el mòbil per cinquena vegada en el últims vint minuts o fem maratons de sèries. Però, si hem après a utilitzar el microones (tot un èxit en el seu moment), també podem trobar temps per formar-nos. El truc? No esperar a tenir dies lliures, sinó trobar moments.

Deu minuts al dia poden sumar molt més que cinc hores seguides, especialment perquè, passats 90 minuts, el cervell diu “prou” i comença a pensar en les tasques pendents, el partit d’aquesta nit o aquella trucada que hem de fer i no ens ve de gust.

Aprendre també pot ser divertit

Un altre secret: els adults aprenem millor quan ens ho passem bé. Sí, és així de simple. Si la informació ve amb un toc d’humor, amb exemples pràctics o amb una història que enganxi, el cervell s’obre com una flor a la primavera. Però si la formació és densa i avorrida, entra en mode avió i envia un missatge clar: “Intenti-ho més tard”.

Menys maratons, més dosis

La bona notícia és que no cal fer-ho tot de cop. Aprendre a petites dosis, amb temps per assimilar i aplicar, és molt més efectiu. És com l’exercici físic: no serveix de res intentar córrer una marató si la resta de l’any no ens movem del sofà.

Per què aprenem?

L’aprenentatge d’adults no és només una eina professional; és una manera de mantenir-nos desperts, actius i connectats amb el món. És el nostre regal al cervell, que, tot i tenir molta feina (com recordar on són les claus), encara gaudeix descobrint coses noves.

I el millor de tot? Aprendre ens pot sorprendre a nosaltres mateixos. Poca cosa és tan satisfactòria com dir: “Això no sabia fer-ho, però ara sí”.

Som-hi!

Així que no esperis al moment perfecte. Aprendre d’adults és diferent, sí, però també pot ser increïblement divertit, motivador i sense exàmens sorpresa. Ja sigui per entendre aquell informe, per configurar la tele nova o per deixar de dependre de la teva neboda per enviar un correu.

Perquè al final, aprendre és una manera de dir-li al món i a nosaltres mateixos: “Encara estic aquí i tinc moltes coses per descobrir”.