PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Begoña Cartagena Font

La llei del mirall

La llei del mirall és un terme que sorgeix en la dècada dels 60 i és força desconegut per gran part de la societat actual. Parteix de la base de que totes les persones que arriben a la nostra vida, reflecteixen quelcom nostre, com si d’un mirall es tractés.
Segons aquesta màxima, allò que ens molesta dels altres no és més que un tret nostre que no estem veient, no volem veure o no acceptem.
Aquesta llei ens serveix per posar en evidència que la realitat exterior és un reflex de la realitat interior; I de retruc que Quan nosaltres canviem, tot canvia.

Per portar a la pràctica aquesta llei davant aspectes que ens molesten dels altres podem començar per fer-nos la següent pregunta: Què està mostrant aquest mirall de mi?
I fixa-t’hi que de vegades no és del tot fàcil reconèixer-ho, ja que pot mostrar:
- Similitud: Tot allò que ens molesta dels altres són expressions que formen part de nosaltres també. És el que en psicologia s’anomena l’ombra.
- Oposat: El mirall també pot mostrar-nos allò oposat al que som, com una mostra de que ens estem ubicant en un extrem de la vida, quan el recomanable és l’equilibri. Per exemple, si ens considerem com una persona generosa i sovint reconeixem actituds garrepes al nostre voltant pot interpretar-se com una crida a buscar l’equilibri entre aquestes dues actituds.
- Allò que fem als tercers: Podem trobar injustes moltes situacions que presenciem i si reflexionem podem adonar-nos que nosaltres podem estar actuant de forma similar en altres escenaris. Per exemple, podem trobar injust que una persona escridassi a una altra, i adonar-nos que nosaltres en un moment donat també podem actuar de forma similar amb els nostres fills, parella, etc.
- Idealització: Quan alguna persona no s’ajusta al que esperem d’ella. En aquest cas estem comparant les expectatives que tenim posades en algú i la realitat. Llavors és quan apareix l’actitud de control per poder fer que la situació o persona s’ajusti al que volem i esperem.
A les persones que ens ajuden a fer de mirall se les sol anomenar mestres de creixement, tot i que de vegades en poden arribar a treure la part més negativa nostra. Ells/es només són un reflex nostre, d’allò que necessitem fer visible per transformar-ho i convertir-nos en la nostra millor versió.
Adonar-nos de tot el que ens mostra el mirall de les relacions humanes ens permetrà evolucionar per alliberar el nostre potencial i convertir-nos en persones més sàvies i lliures.
Si vols aprofundir més sobre aquest tema et convido a llegir La llei del mirall, de Yoshinori Noguchi.

0
0
0
s2smodern