Molt s’ha escrit sobre el lideratge, i és tan àmplia la paraula que dona peu a moltes connotacions i significats diversos.
Generalment el lideratge s’atribueix a la responsabilitat de gestionar un equip de treball, i en certa part és cert, tot i el lideratge és molt més que una habilitat directiva.
Per mi el lideratge és una potencialitat que tothom té, la de SER nosaltres mateixos i assumir la gran responsabilitat de liderar la nostra pròpia vida.
Per poder exercir el lideratge d’altres persones o equips en primer lloc hem de desenvolupar el nostre autolideratge, que no és altra cosa que agafar les regnes de la nostra vida i assumir la responsabilitat de totes les nostres decisions i accions.

Per tant, és una actitud davant la vida, és compromís, és responsabilitat, és proactivitat, és gestionar les nostres emocions.
La meva recomanació per fer aflorar l’autolideratge és començar a fer passes per viure la vida que volem, sota els nostres estandarts. És començar a escoltar-nos, obrir el cor, sentir, deixar de seguir únicament la part racional i lògica, desaprendre, seguir la intuïció, atrevir-nos, donar el primer pas i anar apropant-nos a allò que volem i creiem que ens farà feliços. Quan comencem a desenvolupar l’autolideratge, sol ser freqüent pensar que allò a què aspirem és una bogeria tot i que si perseverem podrem ser testimonis del sentit que pren tot el procés de creixement. Evidentment aquest procés no és apte per tothom, només per inconformistes i somiadors.
Liderar-se és una carrera de fons, per la que ens hem d’anar preparant al llarg del camí. Anirem passant per diferents etapes, algunes més lleus i altres més reptadores, en les que se’ns posarà a prova el nostre compromís amb nosaltres mateixos, la transformació cap a la nostra millor versió i el tipus de persona qui volem ser. La bona notícia és que en cadascuna de les etapes hi ha premi, perquè adonar-se’n de l’evolució personal que es va fent és quelcom que no té preu.
Només el creixement personal ens permetrà desenvolupar el nostre equip i/o negoci, ja que els límits a nivell professional son els nostres límits personals. No hi ha cap drecera per evolucionar en qualsevol d’aquests àmbits, ja que tot passa per superar les nostres limitacions, pors, inseguretats i convertir-nos en la persona que estem destinats a ser. Sens dubte, un camí apassionant que et convido a seguir.