El llenguatge és una eina a través de la qual les persones ens relacionem amb els altres i també donem a conèixer el nostre mon intern.
El llenguatge influeix en les nostres emocions, pensaments, accions i per tant també en els resultats que obtenim.
Moltes vegades costa adonar-nos-en de les paraules que utilitzem en la nostra expressió i de l’impacte que aquestes tenen, ja que el llenguatge té la capacitat d’empoderar-nos o per contra, restar-nos poder.

Expressions com “la vida és una lluita”, “no puc”, “he hagut de tancar una empresa”, “no ho permetran”, son de caire reactiu, és a dir, el focus d’atenció sol estar fora de nosaltres i normalment se centra en problemes, defectes dels altres o circumstàncies sobre les que no tenim cap control.
És amb aquestes expressions quan perdem el poder, ja que veiem als altres com a culpables de les nostres circumstàncies, apareix el victimisme, les queixes i l’actitud que alimentem és la de reaccionar a l’entorn.
En canvi, podrem desenvolupar una actitud pro-activa quan ens centrem en tot allò sobre el que tenim influència i depèn de nosaltres. El llenguatge que s’utilitza en aquests casos és constructiu i possibilista. No s’espera que les circumstàncies millorin sinó que s’assumeix un rol co-creador de la realitat per possibilitar que les coses passin i l’atenció se centra en les solucions.
Algunes expressions poden ser: “avaluem les alternatives”, “prefereixo...” “perquè no ens plantegem...?”
Sota el meu parer, les persones que actuen de forma reactiva solen estar “lluitant amb la realitat”, ja que solen comparar com són les coses i com haurien de ser, amb el conseqüent desgast que això comporta.
La meva invitació és a que es prengui consciència sobre el tipus d’expressions que utilitzem i per tant, detectar amb quina actitud estem actuant. Aquest punt és molt subtil ja que no sol ser un acte voluntari sinó que es tracta d’un mecanisme inconscient. Per tant, estar presents i alerta és el que ens permetrà adonar-nos tant del llenguatge que utilitzem com de l’actitud que prenem davant les situacions. I quan prenem consciència estem a un pas de poder canviar si així ho volem. Doncs tot seguirà igual si no ens ho qüestionem.