Quina similitud hi ha entre un caixer automàtic i un professional autònom o empresari?
Pel que vaig veient força... i ara m’explicaré.
El caixer automàtic sol estar disponible 24h. Podem anar-hi sempre que vulguem i a la nostra conveniència.
Semblant a aquest símil és el que sol passar a molts professionals, i especialment els independents. Sembla que estiguin disponibles 24h. al dia, tot i que no ho hagin decidit ni tan sols ells mateixos.
Normalment, quan una empresa comença, especialment en el sector serveis, tot i que m’atreviria a dir que en molts altres, costa ser clars en la forma de funcionar. Al principi, generalment per la manca de clients, es pot ser flexible en les peticions dels clients, comandes, horaris... etc. I així sol ser freqüent que hi hagi molts negocis que de forma continuada segueixin sense posar límits. A disposició de qui vulgui, quan vulgui i per al que vulgui.
I la veritat és que si hem creat un negoci amb aquest leitmotiv, està fantàstic. Ara bé, sovint em trobo persones molt cremades que han entrat en una roda que no saben com sortir-se’n.
Professionals sense agenda pròpia, que es mouen plenament a conveniència dels clients i les seves reincidents urgències.
Professionals que no saben ni poden respectar el seu descans, el seu horari, quan respondre trucades o agafar-se un dia de festa.
Perquè no oblidem que ens movem en un mon urgent, on tot es vol per ahir, amb el conseqüent desgast per tota la cadena de valor.
Aquesta manera de funcionar no beneficia a ningú, sinó que ens fa viure en un estat d’alerta permanent, generant temes pendents i cortisol.
No oblidem que la urgència no ens fa efectius sinó tot el contrari. Alguna cosa passa quan tot acaba sent urgent, no creus? No voldrà dir que en algun moment de la cadena no s’ha planificat bé? No voldrà dir que es desconeixen les prioritats? O possiblement, que anem a remolc de les circumstàncies?
La síndrome del caixer automàtic és quan de forma involuntària no es posen límits, i moltes vegades per por a perdre clients, a què diran o a qualsevol altra manera de pensar que ens limita.
El meu desafiament per a tu, si t’hi has sentit identificat, és que comencis a clarificar les teves bases, quin tipus de negoci és el que vols, què és el que et mou, de quina manera vols atendre els teus clients. I a partir d’aquí crear una manera de fer que ho sostingui i puguis seguir amb coherència.
Perquè no hi ha satisfacció més gran que la llibertat de saber que fas el que vols fer.