Fa pocs dies va tenir lloc el 7è Congrés de Dones d’Empresa, que va ser un gran èxit d’assistència. Des d’aquí la meva felicitació a tot l’equip i persones que han fet possible aquest èxit.
Hi ha una realitat prou comú amb les dones que lideren: Tenen una elevada autoexigència.
Aquí aprofito per fer una distinció entre:
Autoexigència constructiva: aquella que ens ha portat on som a dia d’avui. Aquella que ens fa tirar endavant, voler superar-nos, aconseguir objectius, reconèixer èxits, etc.
Autoexigència destructiva: Aquella que genera un discurs intern negatiu, amb la que nosaltres mateixes podem ser el nostre pitjor jutge i que genera sovint tensió interna.
Aquesta autoexigència generalment prové de la por a no donar la talla i a no ser suficient. I alhora això ens porta a estar insatisfetes i considerar que sempre necessitem (fer) més. Mai és suficient.
Lamentablement aquesta última mentalitat és molt comú a nivell femení i m’hi puc reconèixer fàcilment.
Si anem estirant el fil ens n’adonarem que en el fons estem vinculant la vàlua personal i professional als resultats que obtenim i per això és fàcil que les dones sempre estiguem molt ocupades. Sembla que haguem oblidat o potser mai hem sabut que la nostra vàlua va ser establerta en el nostre naixement i que cap acció n’afegeix un gram més.
Aquest fet el considero ancestral, que ho portem molt interioritzat per les vivències de les dones al llarg de la història: han estat silenciades, oblidades, tapades.... i és el moment de trencar amb tots aquests condicionaments.
Estem en un moment clau pel lideratge femení. Es diu que les dones seran qui lideraran el canvi en aquest segle.
Les dones actuals tenim tot el que necessitem per trencar amb aquests condicionaments que anem arrossegant. És el moment de transformar l’autoexigència en autolideratge, per recuperar el poder personal, reconèixer la pròpia vàlua, acceptar-nos tal i com som, augmentar la seguretat i confiança amb nosaltres mateixes i la vida en general i començar a actuar des d’aquí.
Un exercici que fan totes les dones a qui acompanyo per desenvolupar el seu autolideratge és escriure un llistat de 40 assoliments. Aquest exercici tan simple representa un gran canvi de perspectiva, ja que comencen a prendre conciència de la seva vàlua personal i li donen sentit i significat a fets que en un altre moment no li han donat importància, possiblement per estar fixades en nous objectius, com si d’una carrera es tractés.
Dona, el món t’ha de veure, t’ha d’escoltar i tu t’has de sentir la líder que ja ets, encara que de vegades no ho puguis acabar de reconèixer. Tens molt que aportar.
