PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Begoña Cartagena Font

I si tot fos més senzill?

Estem acostumats a viure en un paradigma en què som “experts”, cadascú en la seva àrea. Creiem que sabem (sabem qui som, què volem, què necessitem, què és millor i pitjor per a nosaltres, per als altres, etc.

I si res d’això fos ben bé així?

Les persones vivim condicionades per tot el que hem estat testimoni, escoltat, vist, des que som ben petits, de fet fins i tot abans de néixer, però ara pel que ens ocupa donem com a vàlid des que naixem.

En els diferents àmbits en què ens movem (a la família, l’escola, amistats, trajectòria professional, societat en general etc.) ens anem programant, anem creant la nostra pròpia identitat sobre com som nosaltres, com són les coses i com hauria de ser la realitat i el món en general.

Aquesta programació són tots els pensaments que tenim sobre nosaltres i el món que ens envolta; tota la conceptualització que hi fem. I evidentment a través d’aquesta programació estem construint els nostres propis límits.

Sovint estem donant voltes a la nostra habitual manera de pensar i és precisament aquest fet el que ens porta al sofriment. Les persones ens generem el nostre propi patiment quan ens creiem els nostres pensaments i anem donant-los-hi importància un dia sí i un altre també. Els pensaments no són ni tan sols el que ha passat sinó que són la nostra interpretació de la realitat, i que, al anar repetint-los i creient-los els anem enfortint.

Hi ha una frase que m’agrada molt que diu: “Per ser feliç canvia la història que t’estàs contant”. Assumim que generalment ens estem contant una història en funció dels pensaments que tenim.  Per tant, si deixem de donar-los-hi importància a aquests pensaments i els enfoquem d’una altra manera, els resultats que es generaran seran també diferents”.

Així que són els nostres estats mentals la principal causa de tot el nostre patiment intern. Potser pensem que els culpables dels nostres problemes són els altres, la manca de recursos materials o la societat en què vivim, quan en realitat, són els nostres propis estats mentals, que deriven en estats emocionals d’estrès, angoixa, ressentiment, etc.

Per mi el sentit de l’existència humana és detectar els propis autoenganys i substituir-los per pau interior. Ja que sense pau interior, la pau externa és impossible.

Si volem alliberar-nos dels problemes i arribar a la pau i felicitat no cal canviar res ni a ningú, només augmentar el nostre autoconeixement i comprensió de la ment.

 

0
0
0
s2smodern