Qualsevol moment és bo per reflexionar sobre l’estratègia de la nostra empresa. Tant si és de nova creació com si ja portem temps fent-nos un lloc al mercat, és important dedicar un temps a verificar si el rumb que tenim fixat per a la nostra empresa és l’òptim.
Les vendes del dia a dia ens donen una visió molt a curt termini de si el negoci està funcionant o no, però cal una mirada llarga per saber si hem de fer canvis en la nostra manera d’enfocar-lo.
Partim de la base que els clients són la part més important d’un negoci. Ja podem tenir una bona estratègia de negociació amb els proveïdors, laboral, comptable, fiscal... que el nostre negoci només podrà subsistir i créixer si aconsegueix connectar amb els clients. I per connectar amb els clients cal que els coneixem, que sapiguem d’ells aspectes tant importants com quines necessitats tenen, o com dirigir-nos a ells.
Així, la primera reflexió que recomano fer és: Coneixem prou bé els nostres clients actuals i potencials? Per contestar aquesta pregunta, deixo algunes claus:
- Conec el dimensionament dels nostres clients? quants clients (potencials) hi ha a la nostra àrea d’influència? Per exemple, tenim o volem obrir un centre de ioga... Sabem quanta gent pot estar interessada en aquest tipus de serveis? I com són? Quants homes/dones, de quina edat, quins mitjans de comunicació utilitzen...
- Conec els seus hàbits de compra i consum? amb quina freqüència compren i/o consumeixen, quina és la seva despesa mensual mitjana en els serveis que nosaltres oferim, on compren habitualment i per què?
- Conec com valoren el nostre negoci (o la nostra idea de negoci si encara no hem obert)? Què és el que més i el que menys agrada, en què destaquem respecte de la competència, fins a quin punt estarien disposats a comprar en el nostre negoci?...
Partir d’aquestes reflexions és important per aconseguir adaptar-nos al que els clients ens van demanant i minimitzar així els riscos, inherents a quals evol negoci. No deixem l’estratègia per més endavant, és un exercici que hem de practicar de manera continuada i si ens quedem enrere costarà molt més tornar-se a aixecar.