PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Dolors Marín Tuyà

Enfortir el Subjecte

Lluis Maria Xirinacs va seguir una formació de doctorat titulada “Les construccions del Subjecte”, per a impugnar-la: deia, ¿On s’és vist de construir el Subjecte? ¿Us imagineu construir una flama o un remolí d’aigua? La mentalitat dominant era estructuralista. Molts filòsofs, procientífics, es perden quan estudien el Subjecte des de la raó, l’estructura, la construcció o el muntatge. El jo raona, estructura, construeix, munta. Però ni és raonable, ni estructurable, ni construïble, ni muntable. ¿Per què demanar a la ciència la raó del Subjecte quan ella és una pura creació d’ell? Aquest esforç va enriquir la categoria Subjecte del Globàlium, obra magna i esplèndida de saviesa catalana.

El Subjecte és el jo individual (cos/ànima) i el jo nacional (terra/esperit), sense signes d’identitat, vivint atent des del seu propi centre. És la font de consciència, les accions i reaccions lliures i responsables. Cada Subjecte és sorpresa imprevisible, racional o no racional. El Subjecte és, pensa, fa, sent, decideix, imagina, mentre existeix. El Subjecte es contradiu, i arriba a l’excel·lència quan tracta d’assumir les contradiccions sense esclatar en trossos.  

El Subjecte no són els trets identitaris individuals o de nació. Les possessions, gestes, família, currículums, relacions, trets físics, temperament, caràcter propi que configuren la persona – tot això és Objecte.

Confondre Subjecte amb Objecte genera subjecte alienat, qualsevol succedani del jo, que subjecten o esclavitzen la persona. Desequilibra la ment, la fa girar sobre idees o coses, pròpies o externes. Si és ideològica duu a fanatismes. Si la cultura occidental ens aliena via coses i esdeveniments externs, l’oriental ho fa vers la transcendència interior.

Cal aprendre a retirar totes les alienacions i encarar el propi jo, únic i insubstituïble. Saber que Subjecte és llibertat, responsabilitat, sobirania, autodeterminació, emancipació. Que produeix sorpresa, creativitat, que és aventura i risc. Part de l’endreça interna passa per comprendre que la supèrbia ens fa perdre la pròpia consciència i nega la realitat de tot el que és aliè al jo, que tiranitza a l’altre, el fa aliè, l’aliena.

Recentrar-nos en nosaltres mateixos és essencial. El Subjecte, individual o col·lectiu, té una força positiva inimaginable quan és net d’alienacions. És dens i lleuger alhora, d’una subtilesa insospitada, com una flama estantissa que tanmateix ho pot cremar tot. El Subjecte, font de tota responsabilitat i dret de tota llibertat corresponent. Només podem exigir plena llibertat en allò que n’assumim la plena responsabilitat.

0
0
0
s2smodern