Es increïble com la gent (m’hi incloc) està imbuïda fins a tal extrem en el sistema establert, que és incapaç de concebre alternatives als criteris imposats pel poder.
El poder intenta aletargar la nostra sensibilitat social, i acostumar-nos a veure la vulgaritat i l’estupidesa com les coses més normals del món, incapacitant-nos per poder assolir una consciència crítica de la realitat.
En l’entreteniment buit, el comportament groller i irrespectuós es considera valor positiu, com veiem constantment a la televisió, en els programes “tele basura” anomenats “del cor”, i en les tertúlies espectacle en què la cridòria i la falta de respecte és la norma, sent el futbol la forma més completa i eficaç que té el sistema establert per entretenir a la societat, “Panem et circenses”, no és el primer cop que ho escric...
La història no existeix, el futur no existeix; només el present i la satisfacció immediata que procura l’entreteniment. Per això no és estrany que proliferin els llibres d’autoajuda, autèntica porqueria psicològica, o misticisme al Coelho, o infinites variants del clàssic “com fer-se milionari sense esforç”.
Al final, del que es tracta en l’entreteniment buit és de convèncer-nos que res pot fer-se: que el món és tal com és i és impossible canviar-lo, i que el capitalisme i el poder opressor de l’Estat són tan naturals i necessaris com la pròpia força de gravetat. Per això és normal escoltar: “és una cosa molt trista, és cert, però sempre hi ha hagut pobres oprimits i rics opressors i sempre n’hi haurà. No hi ha res que pugui fer-se”.
El sistema establert és molt subtil, amb les seves estupideses forja les nostres estructures mentals, i per a això es val de la trona que tots tenim a casa nostra: la televisió. En ella no hi ha res que sigui innocent, a cada programa, en cada pel·lícula, en cada notícia, sempre traspua els valors del sistema establert, i sense adonar-nos, creient que la veritable vida és així, ens introdueixen els seus valors en les nostres ments.
Corrupció política, escàndols de la casa reial, el procés, el presos polítics catalans, els atemptats terroristes a Barcelona, la contaminació, el càncer, etc. etc. se’n parla tan ràpid com entren en l’oblit, entre la merda que ens injecten via mitjans audiovisuals i la transició a la generació de l’informació, no tenim temps de pensar, no veurem Voltaires, ni Nietzsches, ni Confucios, encara menys Marxs o Engels que interpel·lin el sistema, bàsicament perquè no pensem!
Sempre ens quedarà aquell record dels temps estúpids en què els éssers humans van permetre que les seves vides fossin manipulades de manera tan obscena.