“El que Israel està fent a Gaza està molt a prop d’un crim de guerra”; la frase és de l’ex primer ministre israelià (2006/2009) Ehud Olmert a la BBC, afirmant que la de la Franja és una guerra “sense possibilitats d’aconseguir salvar la vida dels ostatges”. Centenars de milers de persones bombardejades i començant a morir de fam, en un conflicte en el que, com diuen representants de l’ONU, “s’està utilitzant la farina com a arma de guerra”.

L’excusa de tot sempre és que busquen als militants de Hamàs. Quan s’arriba a aquesta explicació sempre m’imagino el País Basc, en els temps més durs de l’ETA, o Irlanda en els moments àlgids de l’IRA, per constatar que, per sort, a ningú se li va ocórrer (o almenys no ho va fer) de bombardejar les ciutats i pobles, especialment les escoles i hospitals, i desplaçar  tothom cap a la frontera, sense aliments, per veure si trobaven algú dels que buscaven. O és que el Govern d’Israel no busca els hostatges sinó la manera d’ampliar el seu territori i fer fora la gent que hi viu, com reflecteix el vídeo d’en D. Trump?  No podem deixar que ens prenguin la civilització que el món  ens va donar després de la guerra contra el nazisme i menys substituir-la per la barbàrie. 
Tota la gent de bona voluntat hem de fer sentir la nostra veu, de la manera en què cadascú pugui, per aturar aquesta barbàrie. 
En primer lloc com a éssers humans, que no podem estar impassibles ni deixar que s’estengui aquesta manera d’afrontar els problemes de la raça humana, entre altres raons, a més de la humanitat i el sentit comú,  perquè un dia ens pot tocar a nosaltres. I també perquè volem un món més pròsper i segur per a tothom; i de la manera com s’està fent amb Gaza, s’està creant més inseguretat i problemes de tot tipus al conjunt de la humanitat, que, de seguir per aquest camí, ho acabarem pagant tota la gent normal del Planeta.