La mida dels serveis públics l’hem de decidir des del territori

Hem construït una societat en la qual ens han anat acostumant que la mida dels Serveis Públics es decideixi en funció d’una pretesa rendibilitat econòmica que, sovint, fa que ni el servei funcioni adequadament ni la rendibilitat sigui bona per la societat i, potser, sí que ho és per a les empreses que ho gestionen.  Per posar algunes exemples podem començar pels serveis comarcals d’autobusos, que fora dels escolars, acostumen a ser grans vehicles que van mig buits i que no donen el servei de proximitat que es necessita. O el servei de recollida de la brossa, que s’està convertint en un maldecap per tot arreu i que segur que es podria gestionar millor seguint les necessitats del veïnat i no dels concessionaris.

En aquest moment en que està en ebullició el sistema sanitari, resulta que des de fa anys funciona un Laboratori Públic que agrupa les comarques de l’Alt Penedès, Garraf, Anoia i alguns hospitals de comarques properes. Aquest Laboratori és rendible, va fer una gran tasca durant la covid (sort en vàrem tenir) i ara, des de Barcelona es pretén ampliar el nombre d’associats i fer el Laboratori més gran del país. De debò que això millorarà el sistema sanitari? És que tot s’ha de fer a l’engròs? És que no es vol fer cas de les 8 Regions o Vegueries en què el Parlament de Catalunya va decidir organitzar el país?
Cada servei ha de tenir la mida adequada per ser eficaç. La Generalitat ha de gestionar, per exemple, tots els trens que donen servei a Catalunya (com fan els Lands alemanys), per un tema de proximitat en la presa de decisions. Però de la mateixa manera ha de deixar que molts altres serveis es gestionin des de la màxima proximitat, dins uns paràmetres generals i, sobretot, amb eficiència. Això vol dir uns Consells Comarcals, Ajuntaments, Consells Rectors, Consells d’Administració i els òrgans de les Vegueries defensant a tot drap el Territori.  I per garantir la proximitat, caldria anar pensant en tenir una llei electoral catalana (els únics de l’Estat que no en tenim de pròpia) en la qual els membres del Parlament s’elegissin per Vegueries.

powered by social2s