L’altre dia una continuadora, de 33 anys i amb 7 d’experiència fora, incorporada a la pime de la seva família em va dir “el relleu és molt dur i complicat; al pare (64 anys) li costa molt delegar. És molt intervencionista. L’empresa és la seva passió, per a ell ho és tot.

Diu que si es jubila es morirà; l’avi va estar fins l’últim dia. Sempre té excuses per no fer reunió setmanal de relleu. Em té sobreprotegida, així no aprendré. Creu que ho faré per osmosis estant al seu costat. Diu que no es vol apartar pensant en la meva futura maternitat. Em sento com “la filla de papà”; els treballadors li demanen confirmació de les meves instruccions. Vol fer el relleu com ell amb el seu pare”.

La meva experiència amb família empresàries m’ha fet veure amb relació al procés de relleu que els predecessors han de ser molt valents i generosos per fer un pas al costat. Què poden tenir en l’empresa a la seva filla més estimada, i que és molt difícil fer un pas al costat si no es té resposta a la pregunta “què faré?”.

És difícil trobar alternatives a una activitat amb la qual tens traça i gaudeixes. A més a més, l’esperança de vida s’ha allargat molt (Joe Baiden 81, Papa Francesc 87) i l’aferrament als llocs a l’empresa familiar és molt més fàcil que a les no familiars. Això fa que sigui molt més fàcil que als continuadors se’ls “passi l’arròs” esperant el relleu.

Passar de monarca (morir amb les botes posades) a ambaixador (estar disponible quan t’ho demanen) és més fàcil de dir que de fer, sobretot en el cas dels fundadors o descendents que han impulsat el negoci.

La meva recomanació en aquest cas és, un cop més, planificar el relleu, diferenciant el de la direcció, govern i propietat; establint calendari amb fites. Recordant que no és el mateix passar de fundador a germans, que d’aquests a cosins. El dia a dia del negoci absorbeix molta atenció, però igual que es destina temps i recursos a la planificació de l’empresa cal fer-ho amb la família. La bona intenció dels predecessors no sempre és el millor per a la continuïtat de l’empresa familiar.

Un punt de vista extern independent pot ajudar a plantejar qüestions que plantejades per la família poden ser conflictives, o a veure alternatives ja considerades; però les decisions s’han de prendre per la família empresària.