La Comissió Europea ha proposat la creació d’un certificat digital verd per facilitar la lliure circulació segura dins de la UE durant la pandèmia de COVID-19. És a dir, una acreditació del fet que una persona ha estat vacunada contra la COVID-19, s’ha recuperat de la COVID-19 o s’ha realitzat una prova el resultat de la qual ha estat negatiu. L’objectiu és garantir que els ciutadans de la UE es beneficiïn d’una eina digital harmonitzada per donar suport a la lliure circulació de les persones dins de la Unió quan el percentatge de població europea vacunada contra el coronavirus sigui prou elevat. Aquest és el missatge oficial formal, la lectura a peu de carrer és que la reactivació econòmica, a través del turisme fonamentalment, està darrere aquesta decisió que, si més no, ha començat a generar cert debat per les implicacions legals i ètiques que s’intueixen.

Lògicament, s’ha aixecat l’alerta sobre si la seva idoneïtat per qüestions d’igualtat de drets i no discriminació. I és clar, per la possible vulneració del dret a la privacitat i la protecció de dades de caràcter personal que la UE ha posat tants cops últimament en el focus de la seva acció, afortunadament, d’altra banda. No pot sorprendre que el club de països europeus valori en clau econòmica la situació i consideri aquest passaport una eina útil i fàcil d’usar per batallar amb la crisi i donar suport a futura recuperació. No obstant això, que ho faci amb un certificat que basa l’atorgament d’uns drets, o que no els limita en igual mesura, a unes persones o altres en funció en funció d’una situació personal o social i d’informació de salut, és xocant.
De seguida s’ha dit que no és discriminatòria, que és segura i que, per descomptat, respecta plenament la protecció de dades. Podem atorgar el benefici del dubte, però seria més responsable exigir explicacions més detallades primer. Serà gratuïta, en format digital o en paper, i inclourà un codi QR per garantir-ne la seguretat i autenticitat del certificat. Teòricament, tothom hi podrà accedir. A tots els països? I qui ho tingui, quedarà exempt de les possibles restriccions de salut pública que decideixi cada país.
El més sorprenent, però, és que la pilota d’aquest joc és el control de dades especialment sensibles. El mateix RGPD europeu ha estat un baluard en defensa de protecció d’aquestes dades, per això ara és d’esperar que hi hagi un límit clar per a l’elaboració de documents amb aquesta finalitat, minimitzant el tipus de dada i assegurant mecanismes de confidencialitat.