Pedagogia des del conte

    Amb motiu de la diada de Sant Jordi, l’Autoritat catalana de protecció de dades (APDCAT) ha llançat una iniciativa que, si en té difusió i ús, pot ser molt útil per començar a treballar des d’una edat primerenca en la conscienciació sobre la pròpia gestió de les dades personals. Sempre ens hem postulat com a partidaris de fer molt més èmfasi a la pedagogia que a la por o al càstig com a motor d’acció en la gestió de protecció de dades per part d’empreses, institucions i professionals, així que la idea d’utilitzar contes infantils per introduir el tema entre menors i les famílies és destacable.

    L’excusa és la festa del llibre i es materialitza a posar a disposició de la ciutadania dos contes descarregables per a nens entre 7 i 11 anys que posen el focus en els riscos de compartir dades personals. Un dels contes, La cotorra, explica les aventures d’una cotorra coneguda per tothom al parc, que passa el dia explicant la seva vida privada. Un falcó que arriba perdut i afamat aprofitarà la informació per posar en risc la seva integritat. L’altre es titula El tigre bondadós i se centra en els riscos de la criança compartida o sharenting, que fa referència a la pràctica de compartir a internet i les xarxes socials informació relativa a les diferents etapes de creixement dels nens. I ho fa a través de la història d’un tigre i la família, que, orgullosa del seu naixement, va informant la resta d’habitants de la selva de l’evolució del cadell.
    No hi pot haver dubte que és una bona manera d’abordar la pedagogia de la privadesa i la protecció de dades tant per a petits com per a grans, que segurament es veuran reflectits molt sovint en allò que els innocents contes pretenen representar. Perquè el punt crític sobre les actituds a les xarxes socials ha de començar pels mateixos adults i resulta positiu destacar la necessitat de sensibilització familiar. Un menor pot necessitar ser responsable amb l’ús de les xarxes socials a l’edat en què en pot fer ús i està molt bé que abans, fins i tot, tingui el coneixement crític de com fer-ho. No se’ns escapa que mentre aquell moment arriba -12, 14 o 16 anys- els que s’han d’aplicar el conte són els progenitors. Com es poden posar límits i bon criteri a l’ús de les xarxes socials per part d’un menor, si el seu entorn més proper ha compartit el dia a dia des de nadó i els seguidors saben quan celebra festes, a quina escola va, qui són les seves amistats, quins extraescolars fa, les joguines favorites, si va al casal d’estiu, on estiueja o qui l’acompanya a la sortida de classe? Contes infantils, sí, però per a la pedagogia general.

    Ja és a la venda el número 139

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu