Al segle XXI per augmentar el valor i reconeixement de les empreses és important que gaudeixin d’un sistema de protecció del coneixement i innovació que ofereixen les patents, perquè la seguretat jurídica és la base del comerç a l’era de la innovació.
Les patents tenen com a finalitat fomentar el desenvolupament, obtenint un monopoli exclusiu d’explotació a un territori determinat. Actualment no existeix un sistema unitari per a la seva sol·licitud i representa un gran esforç econòmic a les empreses registrar una patent a cada país. És veritat que existeix la Patent Europea, que estableix un procediment de concessió únic entre els països membres, però un cop registrada s’ha de validar a cada territori designat, generant unes despeses importants en agents locals.
Des de fa dècades els estats membres de la UE han tingut com a objectiu crear una patent única que cobreixi a tots els estats membres i evitar els tràmits de validació un cop concedida.
Finalment, el proper 1 d’abril de 2023 entra en vigor el nou sistema de “Patent Unitària”. Permetrà obtenir un únic títol de patent a tots els estats contractants, evitant costos de traduccions i agents locals. D’aquesta manera es pretén estimular la investigació i desenvolupament de les empreses. A més, es preveu la creació del Tribunal Unificat de Patents (TUP) per a la resolució de controvèrsies, que garantirà una interpretació i aplicació uniforme de la legislació.
Espanya és dels pocs països de la UE que no té intenció de formar part del sistema unitari. Haurà inconvenients de no pertànyer al sistema unitari de patents. Per exemple, per a registrar una patent a Espanya mitjançant la Oficina Europea de Patents caldrà la validació posterior. Tampoc es podrà accedir al Tribunal Unificat de Patents i qualsevol litigi incrementarà els costos en el cas d’haver de litigar a diferents països, a més que Espanya ha perdut la possibilitat de tenir una seu del Tribunal Unificat de Patents.
En definitiva, crec que Espanya està deixant passar el tren perjudicant sobre tot la innovació i desenvolupament de les Pimes, que generalment tenen menys recursos per invertir en el registre i defensa de la seva propietat industrial.
