En Dídac és fill de pagesos i estan tots molt preocupats per la gran sequera i la manca de pluja que està començant a afectar la collita de la família.
Abans de dedicar-se al camp, en Dídac va estudiar el grau de física a la Universitat i ara està realitzant un projecte sobre la creació de pluja artificial. Porta moltes hores i diners invertits i ha decidit buscar un soci-inversor. Després de contactar amb diferents possibles socis interessats explicant la seva proposta, ensenyant plànols, despeses i maquetes, troba el soci que l’ajudarà a tirar endavant el seu propòsit.
Primer de tot sol·liciten la marca i la patent. La seva sorpresa va ser quan fent una primera recerca d’antecedents troba la seva invenció. La descripció complerta, plànols i maqueta estan en un article d’una revista especialitzada en meteorologia.
Què ha passat? Doncs, en Dídac no va tenir cura de fer signar Contractes de confidencialitat amb aquells possibles inversors amb els quals es va reunir.
Què és un Contracte de Confidencialitat? És un document legal que serveix per protegir informació important i confidencial d’una empresa, projecte o invenció. En cas d’incompliment perquè la informació ha estat divulgada es pot reclamar per via judicial una sanció econòmica, segons hagin acordat les parts.
És molt important determinar en aquests tipus de contractes quines persones es comprometen a guardar secret, la informació que es revela de forma confidencial, la forma de lliurement i la durada del contracte.
Aquest tipus de contractes també són coneguts com NDA (Non-Disclosure Agreement o Acord de no divulgació de secrets). Són molt utilitzats en negociacions per a futurs projectes que necessiten de la cooperació i transferència de tecnologia. Aquests contractes se signen amb possibles inversors i/o també amb col·laboradors, fabricants, proveïdors o treballadors i poden ser de caràcter unilateral o recíprocs, segons les parts que han de guardar confidencialitat.
Soc conscient que, de vegades, pot resultar violent oferir un Contracte de Confidencialitat a un possible soci o inversor però és la millor forma de protegir una invenció i prevenir possibles sorpreses que, després, seran difícils de reparar.
