Durant anys, moltes empreses mitjanes han percebut els riscos globals com una realitat relativament llunyana. Crisis sanitàries internacionals, ciberatacs massius o tensions geopolítiques semblaven problemes reservats a grans corporacions amb operacions distribuïdes arreu del món.
Però aquesta distància cada vegada és més curta.
Aquests dies, el seguiment internacional d’un brot d’hantavirus relacionat amb un creuer a Sud-amèrica ha tornat a evidenciar una realitat que sovint infravalorem: la velocitat amb què un incident localitzat pot convertir-se en una qüestió operativa abans fins i tot que existeixi informació completa sobre què està passant exactament.
I això ja no afecta només grans multinacionals.
També afecta empreses mitjanes amb equips comercials que viatgen, proveïdors internacionals, directius desplaçats o cadenes de subministrament dependents de tercers països.
El risc global ja no necessita grans dimensions per generar impacte.
N’hi ha prou amb mobilitat internacional, hiperconnexió, dependència tecnològica, exposició mediàtica i dificultat per interpretar correctament la informació inicial.
De fet, moltes de les crisis actuals comparteixen un mateix patró: el primer problema no acostuma a ser tècnic ni sanitari. Acostuma a ser interpretatiu.
Què està passant realment, si es tracta d’un incident puntual o si pot escalar, si cal modificar operatives, informar els equips o restringir desplaçaments.
En entorns d’incertesa, les organitzacions han de prendre decisions abans de disposar de totes les respostes. I aquesta és probablement una de les dificultats més grans de la gestió actual: la velocitat dels esdeveniments acostuma a anar per davant de la capacitat d’interpretació.
Durant la pandèmia es va parlar molt de resiliència. Però amb el temps, moltes empreses han tornat a associar la preparació només amb grans crisis excepcionals. I potser el repte real és entendre que avui qualsevol incidència aparentment menor pot generar conseqüències operatives o reputacionals en molt poc temps.
Especialment en empreses amb mobilitat internacional. Un equip comercial en un congrés. Un directiu desplaçat. Un proveïdor crític afectat per una incidència logística.
Una alerta informativa que genera inquietud interna.
I sovint el problema no és únicament el fet inicial, sinó la manca d’estructures preparades per reaccionar amb rapidesa i criteri. Moltes empreses continuen entenent la gestió del risc com una qüestió vinculada exclusivament a assegurances o obligacions administratives, quan en realitat també afecta la continuïtat del negoci, la confiança dels equips i la capacitat de decisió en moments d’incertesa.
Per això conceptes com governança, compliance, ciberresiliència o duty of care han deixat de ser qüestions reservades a grans corporacions. Les empreses han d’afrontar escenaris on una incidència externa pot alterar operatives i afectar l’empresa.
No és necessari predir quina serà la pròxima crisi. El que es necessita és capacitat de resposta abans de que arribi.
I aquí és on entren qüestions que sovint havien quedat en segon pla, protocols, comunicació interna, seguiment fiable de la informació, polítiques de mobilitat i continuïtat operativa.
Parlar avui de governança empresarial també implica parlar de preparació davant la incertesa.
Perquè moltes crisis contemporànies no es caracteritzen només per la seva gravetat, sinó per la velocitat amb què entren dins l’operativa diària de les empreses.