Sóc Queta Domènech i estic molt orgullosa de pertànyer a un grup de dones que treballem perquè Talent Femení cada dia sigui més gran i un referent per les dones. Formo part de la Junta Directiva des de que la Susanna Vilagrassa, la nostra Presidenta, em va demanar que l’acompanyés a viure i desenvolupar el seu somni, que era ajudar a les dones de les comarques del Baix i Alt Penedès, l’Anoia, el Garraf a tirar endavant el seu projecte personal i això és el que hem estat fent durant aquests sis anys.
Era un repte en el que em sento còmode, ja que pertanyo a una altra Fundació que també treballa i lluita per la mateixa causa i encaixava perfectament amb els meus reptes de futur: ajudar al món de la dona, que encara ens queda molt, lluitar contra el càncer, a través de nous projectes i ajudar a persones necessitades i és per això, que implicar-me en el projecte TERRA, VINE I DONA, m’apassiona.
Talent Femení ajuda al món de la dona mitjançant moltes activitats, tallers, trobades, premis, programes de ràdio a varies comarques i una llarga llista d’activitats, per donar valor i autoestima a les nostres associades, millor dir amigues, perquè el tracte teixit és aquest, però no ens quedem sols en el nostre territori, sinó que també ens adherim amb altres associacions quan és tracta de buscar que el món sigui més igualitari per a tothom i per això també formem part de Copersona. Aquesta Associació és va crear fa un parell d’anys i s’hi està treballant perquè sigui un projecte molt ampli on hi càpiguen diferents col·lectius, però amb un objectiu clar, que arribi un moment que hi hagi una igualtat d’oportunitats i de drets dins la societat.
Per altra banda i davant dels fets ocorreguts darrerament l’Afganistan on tots els drets que tenien les dones han quedat aniquilats, també, estem treballant conjuntament amb altres associacions amb una nova proposta virtual per finals d’any, amb la idea de donar a conèixer aquest projecte a nivell internacional.
M’encanta haver nascut dona!!!
“És impossible imaginar una dona dels temps moderns que no aspiri a la llibertat”. Clara Campoamor (1888-1972).