Aquest mes de març s’han complert 5 anys de l’arribada de la pandèmia coneguda amb el nom de Coronavirus (Covid -19)

Els primers casos identificats van ser a la ciutat xinesa de Wuhan on els seus efectes nocius en la salut de la població es van fer notar.

Precisament aquesta ciutat es va aferrar a l’expressió “Jiā yóu” que es pot traduir com “no et rendeixis” o “aguanta aquí” amb la clara intenció de donar ànims.

Itàlia la va transformar en “tutto andrà bene”, una frase que van començar a propagar un grup de dones de Bari a Facebook i que aviat es va convertir en una iniciativa que demanava als nens pintar arcs de Sant Martí amb aquest missatge per penjar als balcons.

Espanya no va trigar a adoptar la frase “tot anirà bé”  i així va ser com una iniciativa per a infants va passar a ser un “hashtag” per a individus, empreses i institucions.

No dubto de les bones intencions d’aquestes frases però em pregunto si realment assoleixen el seu objectiu inicial.

Posem un exemple real:  un senyor perdia la vida en una residència (un dels llocs més afectats durant la pandèmia). Només es va permetre la visita d’un familiar, perfectament equipat, per acomiadar al seu pare.

No hi va poder anar acompanyat de més membres de la família, no esperava aquest desenllaç de no haver estat pel coronavirus i en aquest context, abans de sortir de la residència va veure el dibuix d’un arc de Sant Martí amb una frase que li deia que tot aniria bé.

Creieu que aquesta frase va animar a aquest familiar?

Aquest lema el comparo amb d’altres del tipus “tu pots amb tot”  i em fa pensar amb allò que sempre havia sentit a dir dels emperadors romans quan en plena “èxtasi” d’aclamació del poble un assistent els anava dient a cau d’orella: recorda que ets humà, en llatí “memento mori”.

Per tot plegat prefereixo frases que ens animin a confiar en nosaltres, en creure que podem arribar molt més lluny del que pensem, en cultivar valors com l’actitud, la motivació, la perseverança, la confiança...la resta és una mala interpretació de l’anomenada psicologia positiva.

Això val en l’àmbit personal però també en el professional on a vegades també he sentit allò de “tu pots amb tot”, a voltes amb l’excusa de la polivalència.

És com la fixació d’objectius al personal. La motivació que suposa la consecució dels mateixos, la compensació obtinguda...tot això és positiu però cal que siguin objectius “SMART “ anomenats així per les cinc característiques principals que han de complir: específics, mesurables, assolibles, rellevants i definits en el temps.  I si malgrat tot algun no s’ha acabat de complir no hem d’obrir la porta a la frustració sinó a la perseverança.

En definitiva, que a la vida és bona l’auto-confiança que ens porta a creure en nosaltres i les nostres possibilitats sense creure que podem amb tot i que tot anirà bé.