Faig aquest escrit a les portes del mes d’agost, un mes on hi ha moltes persones, empreses i institucions que aprofiten per fer una aturada.

En la majoria de casos el setembre marcarà la tornada a la feina i es reprendrà el curs escolar i el curs polític entre altres.

Referent al curs polític  i la política en general voldria reflexionar sobre un aspecte que no és nou però precisament per això és preocupant: la corrupció.

Vagi per endavant el meu respecte a tanta gent vàlida que es dedica a la política amb una veritable vocació de servei a la societat però malauradament hi ha casos que no són així.

La corrupció és variada. Els casos més coneguts són l’apropiació indeguda de diners i el tràfic d’influències.

Des del meu punt de vista, un requisit de qualsevol govern hauria de ser donar exemple a la ciutadania, també en la selecció de personal.

En aquest darrer aspecte  hi ha dues modalitats que vull comentar: la creació d’un lloc de treball sense contingut i la col·locació d’una persona sense cap mena d’aptitud objectiva per ocupar-lo.

Poso com exemple a David Sánchez Pérez -Castejón i Koldo Garcia per ser els casos més recents però sóc conscient que, lamentablement, això també ha passat en altres governs de diferent color polític.

Doncs bé, David Sánchez (germà del president actual del govern espanyol) està acusat de tràfic d’influències. Segons una jutgessa “es va presentar a la convocatòria d’un lloc públic i va fer l’entrevista per simular la legalitat formal del procediment”, sabent que s’havia creat per a ell.” (El lloc de treball que ocupava era: Director de l’Oficina d’Arts Escèniques.)

De moment, doncs, presumpció d’innocència a l’espera de la sentència però dit això hi ha una imatge que clama al cel quan la magistrada Beatriz Biedma li va preguntar (segons constata l’enregistrament que es va fer públic): em pot explicar que és l’Oficina d’Arts Escèniques?

Després d’uns segons de silenci, David Sánchez va contestar: “A veure. Entenc que és l’oficina que s’encarrega de... No ho sé, de les arts escèniques” I això és tot el que tenia per explicar del seu lloc de treball !!

Un altre cas ha estat el de Koldo García, una persona que no tenia cap aptitud objectiva per assessorar a tot un ministre. En el seu CV figura haver estat porter de discoteca amb uns mètodes dubtosament ètics.

Llavors la pregunta indignada és: com s’ha pogut permetre que aquesta persona ocupés un lloc de treball així?

Els que ens dediquem als RRHH sabem prou la importància d’una bona selecció de personal. Jo mateix insisteixo molt al meu alumnat en aquest aspecte i és que una inadequada selecció comporta uns costos que sovint no es valoren. A vegades només quantifiquem una despesa si hi ha una factura però hi ha despeses que hi són malgrat no tenir documentació física.

I és que sigui pel que es coneix com a Nepotisme (ser conscient que la persona no és vàlida però afavorir la seva contractació per afinitat, amistat, familiaritat...) o sigui per incompetència, s’ha de tenir clar que el fet de tenir a una persona inadequada ocupant un lloc de treball tindrà uns costos socials i econòmics.

Per exemple, en aquests casos acostuma a passar, i és lògic, que la resta de l’equip i/o plantilla de l’empresa es desmotiva, sobretot  les persones que han ocupat el seu lloc de treball per mèrits propis.

Doncs bé, això afecta a la productivitat ja que motivació i productivitat són dos conceptes que van lligats en l’àmbit laboral: una persona motivada es sentirà molt més compromesa i enfocada en els objectius fixats per l’empresa.

I tot el que he comentat també pot passar en els càrrecs públics però resulta que ,en aquest cas, els salaris els paguem entre tota la ciutadania. Per cert, una ciutadania sotmesa a una elevada pressió fiscal en forma d’impostos (especialment petits autònoms i pimes).

I clar, no és casualitat sinó causalitat el fet que totes les enquestes i estudis que s’han publicat recentment constaten una creixent desafecció política de la ciutadania. Això preocupa?.

Doncs si es vol revertir aquesta desafecció val més que al setembre tots els partits polítics es posin d’acord  i adoptin mesures efectives per evitar la creació llocs de treball sense contingut i la contractació de persones sense cap vàlua pel lloc de treball.

Al cap i a la fi no és només un tema d’ètica, també ho és d’intel.ligència.

Diuen que John Fitzgerald Kennedy va fer aquesta afirmació:  un home intel.ligent és aquell que sap ser tant intel.ligent com per contractar gent més intel.ligent que ell”.

Tant de bo els partits polítics s’ho creguin i ho apliquin ja que en el descrèdit de la política ens hi va la salut de la nostra democràcia.