El mes de setembre suposa la tornada a la feina per a moltes persones. En aquests dies és normal escoltar alguns comentaris en forma de lamentació per la tornada a la “rutina” després  d’un període més o menys llarg de descans. 
Entenc, en part, aquests comentaris però la tornada a la feina pot ser una bona notícia.
Ara bé, en primer lloc hem d’excloure aquells casos on es donen situacions “límit”causades per assetjament laboral “mobbing”, estrés laboral crònic, esgotament emocional “burnout” etc... 

Segons el darrer informe de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball del 2021, aproximadament un 15% dels espanyols s’han vist sotmesos, com a mínim, a una situació d’assetjament laboral al llarg de la vida. 
A nivell mundial, al voltant del 22% del total de la població pateix assetjament laboral o mobbing, segons la recent enquesta global de l’Organització Internacional del Treball (OIT), una xifra que representa uns 743 milions de persones.
D’altra banda, l’Associació de Mútues d’Accidents de Treball (AMAT) afirma que el 25% de les baixes es deuen a estrès laboral. Això deixa els riscos psicosocials com a segon motiu de baixa laboral.
Dit això, en la resta de casos on (afortunadament) no es donen aquestes situacions, tornar a la feina és una bona notícia? 
Potser hi hauria un grup de persones que contestarien que sí, però que és millorable...
I és que si bé és cert que les dades de l’atur han millorat en els darrers anys, no és menys cert que cal analitzar les dades en quantitat i qualitat. 
En aquest sentit, cal tenir present que el número de contractes a jornada parcial i/o fixes discontinus ha augmentat considerablement. Només una dada: les ETT han multiplicat el seu negoci contractant fixes discontinus: 147.797 cessions de fixes discontinus, una dada sense precedents a nivell laboral.
Per tant, no és només tornar a la feina o tenir feina...cal veure la qualitat de la mateixa: jornada i retribució.
Finalment , trobem a les persones que porten molt temps a l’atur, cercant una oportunitat i, sovint, amb una situació econòmica preocupant.
Això s’acusa més en certs sectors de la població, com per exemple els majors de 45 anys. 
Contràriament al que es creu, el col·lectiu més afectat per l’atur no són els joves, són persones majors de 45 anys (sobretot dones: 865.450 dones en situació d’atur el mes d’agost de 2025 , una xifra que supera a tota la població que també està a l’atur entre els 25 i 44 anys d’edat)
De ben segur que en aquests casos la tornada a la feina seria una bona notícia.
I abans d’acabar aquest escrit, no oblidem altres col·lectius com els autònoms, on els ingressos mensuals no estan ni molt menys assegurats. Tornar a la feina, en aquest cas, és sinònim de tornar a facturar.
En resum, la tornada al treball després de les vacances es pot considerar una bona notícia (exceptuant els casos que he indicat al principi de l’escrit).
Si aquest és el teu cas, valora-ho.