Durant el mes d’octubre  el col·lectiu de persones que treballen per compte propi (“autònoms”) han tornat a ser notícia.

En aquest cas ha estat per una proposta del ministeri de seguretat social en la que es plantejava augmentar les quotes de cotització a la seguretat social de cara al proper any 2026.

L’esmentada proposta ha generat un rebuig considerable per part de les principals associacions d’autònoms però també per part de partits polítics que donen suport al govern (entre altres).

Tant és així que s’han vist obligats a rectificar (suposant que no ho tenien previst) i ara mateix hi ha una segona proposta d’augment de quotes que, com podeu veure en aquesta imatge, és ben diferent a la primera.

L’argument del govern era avançar en el camí de la cotització real dels autònoms segons el seu rendiment net (Ingressos-despeses deduïbles) 

I és que si fa pocs anys aquest col·lectiu podia escollir entre unes bases mínimes i màximes, ara també ho pot fer però d’acord amb una escala que va en funció de l’esmentat rendiment.

Un exemple amb un càlcul aproximat: sobre un rendiment net de 1.600 € es pot escollir una base mínima d’uns 960 € , fet que suposaria pagar uns 302 € de quota al aplicar el 31,4 % sobre els 960 €.

Evidentment això no és un % directe sobre 1.600 € com passa en altres col·lectius.

De totes formes, s’ha volgut centrar molt el debat en el sistema de cotització però no tant en l’aspecte de les prestacions, i això és una mica “trampós”.

Recentment, el president de la principal associació d’autònoms  ha dir al respecte: “Cotizamos como un ferrari, pero recibimos las prestaciones de un panda”.

I és que està molt bé i ,queda molt bé ,dir que s’ha de contribuir  i pagar més si guanyes més...però: parlem de prestacions?  O això ja no interessa?  Llàstima, perquè es podria fer un llistat de greuges comparatius:

Començaria per la prestació d’atur (en el cas dels autònoms, cessament d’activitat): volen parlar del fet que un 60 % (aproximat) de les sol·licituds són denegades?

I més preguntes: 

Saben si està previst un subsidi d’atur per majors de 52 anys?

Es tindrà dret a un permís de lactància sense que sigui només per risc de la salut?

(Aquestes dues preguntes no s’han de plantejar en altres col·lectius que ja disposen d’aquestes prestacions)

S’ha de cotitzar igual durant els períodes de baixa en els que no es cobra prestació i no hi ha ingressos? (els autònoms  no poden negociar el complement la baixa per conveni col·lectiu)

 I així podríem seguir amb altres aspectes fins arribar a la conclusió que, posats a comparar, comparem-ho tot.

Centrar el debat en les cotitzacions sense parlar de les prestacions és un joc trampós  i d’aquests jocs el autònoms n’estan (estem) molt cansats.