Els projectes d'economia social i solidària impulsats a l'Alt Penedès i el Garraf es van duplicar entre el novembre del 2019 i l'octubre del 2020 en comparació al mateix període anterior. Al 2018-2019 l'ateneu cooperatiu Coopsetània –referent al territori- va atendre 38 projectes, mentre que en plena pandèmia de la covid en van ser 62. "Les cooperatives i entitats socials han entomat millor la crisi en comparació a altres formes jurídiques", assegurava ahir en roda de premsa la coordinadora tècnica de Coopsetània, Laura Rafecas. A aquesta capacitat de resiliència s'hi suma un auge generalitzat del cooperativisme durant els darrers deu anys com a model alternatiu per tirar endavant un negoci.
Des del 2017 al 2021, l'ateneu Coopsetània ha assessorat 180 projectes, dels quals s'han creat 22 entitats, amb 130 nous llocs de treball. Del conjunt dels darrers quatre anys, però, hi va haver un pic de projectes entre el novembre del 2019 i l'octubre 2020, quan pràcticament es va duplicar l'interès per posar en marxa una cooperativa en comparació a un any enrere. Fins a 62 emprenedors van demanar acompanyament per dissenyar un pla d'empresa. Les entitats que finalment es van constituir, però, van ser set i van donar feina a 34 persones, en unes xifres similars al 2018-2019.
Un dels membres de les entitats promotores de Coopsetània, Juli Silvestre, atribuïa l'auge de l'interès per crear cooperatives al fet que "són més resistents" davant les crisis econòmiques. En destacava la "capacitat d'adaptació" i subratllava que el consum responsable està sent un valor a l'alça "que ja és inherent en els projectes de l'economia social i solidària". "Amb situacions com la crisi de la covid es posa de relleu la importància d'aquests valors", afegia, tot apuntant que es contraposen als "'d'una economia capitalista i més salvatge".
Silvestre posava com a exemple els recents acomiadaments massius al Penedès, amb el tancament de Bosch i Mahle, "empreses grans suposadament arrelades, però acaben prenent una decisió des de l'estranger i deixen sense feina centenars de persones", lamentava. "En canvi, l'economia social sí que està arrelada al territori perquè les decisions es prenen des d'aquí".
Integració de tota la vegueria
A partir d'aquest any, Coopsetània amplia el territori de treball i engloba també l'Anoia i el Baix Penedès, de manera que oferirà servei a 80 municipis en comptes dels 33 a qui s'adreçava fins ara. Amb l'abast de les quatre comarques de la vegueria Penedès, l'ateneu cooperatiu arrenca el 2022 a amb 10 entitats promotores i 17 entitats participants, entre les quals hi ha alguns consells comarcals i ajuntaments.
L'objectiu de Coopsetània per als pròxims tres anys és continuar fent créixer l'economia social i solidària a les quatre comarques del Penedès (Anoia, Alt i Baix Penedès i Garraf). Per assolir-ho ofereix diversos serveis com poden ser la diagnosi i mapeig per identificar i localitzar tot el moviment de l'economia social a la vegueria; la divulgació i la sensibilització a través de l'organització d'activitats i esdeveniments diversos; la formació adreçada a col·lectius que volen emprendre o bé a entitats que ja són cooperativa i els cal consolidar el seu projecte; acompanyament a projectes cooperatius i, finalment, el servei de facilitació a la intercooperació. Aquest darrer servei és nou d'aquesta convocatòria i té com a finalitat generar estructures d'àmbit sectorial i/o territorial perquè les entitats de l'economia social puguin fer xarxa i treballar conjuntament.
Per tal d'apropar tots aquests serveis a tot el territori penedesenc, Coopsetània compta amb diversos punts d'atenció a l'Economia Social. A més de la seva seu central (al carrer General Prim, 6 de Vilafranca) a l'Alt Penedès hi ha també el centre Àgora de Vilafranca i l'espai Kunlabi de Sant Joan de Mediona, mentre que al Garraf hi ha Cal Trajo i la seu de la Mancomunitat Penedès-Garraf, ambdues a Vilanova i la Geltrú. Al Baix Penedès els punts d'informació són a l'Eina del Vendrell, i a l'espai Masia Vilarenc Zenit de Calafell. Finalment, a l'Anoia el Consell Comarcal serà punt d'atenció.