PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online del Penedès i el Garraf

 

PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

L’Alt Penedès i el Garraf han perdut més de 15.000 hectàrees de conreu en seixanta anys

 
Patxi Uriz

PE109 l Tot i això, l’Alt Penedès continua sent la comarca més agrària i el Garraf és dels territoris que menys superfície de conreus ha perdut en aquests temps

La demarcació de Barcelona ha viscut els darrers anys una gran pèrdua de terres de conreu. Malgrat que mitjançant una passejada, pot semblar que el territori és un lloc verd, ric en camps de conreu, pastures i boscos; ha patit un gran canvi els darrers seixanta anys.
De fet, segons l’informe d’anàlisi Terres amb futur: Una mirada als usos del sòl a la demarcació de Barcelona, realitzat en el marc de l’estratègia BCN Smart Rural, la demarcació de Barcelona ha perdut el 42% de la seva superfície agrària entre 1956 i 2018.
Això significa que la demarcació ha perdut 120.500 hectàrees de conreu. És a dir, es calcula que anualment es perden unes 2.000 hectàrees aproximadament, xifra que equival a 2.720 camps de futbol.

Així que vist amb perspectiva, es tracta d’una gran pèrdua de conreus.
Pel que fa a l’Alt Penedès, pertanyent a la demarcació de Barcelona, actualment té 25.428 hectàrees de camps de conreu, la major part de les quals són vinyes. Tanmateix, en els darrers 62 anys, la comarca ha perdut més de 10.500 hectàrees, ja que als anys cinquanta n’hi havia 36.200 ha. De mitjana, l’estudi determina que l’Alt Penedès ha perdut anualment unes 174 hectàrees de conreus, que equival a 243 camps de futbol.
Per la seva banda, el Garraf actualment té 2.508 hectàrees de conreus, mentre que l’any 1956 en tenia 7.379. És a dir, anualment, de mitjana, la comarca ha anat perdent 78,57 hectàrees de cultius. Tanmateix, és la quarta comarca de la demarcació de Barcelona que menys superfície de conreus ha perdut en aquest temps. El terreny urbanitzat ha crescut exponencialment. Fa seixanta-dos anys, el terreny urbanitzat representava el 3,4% (6,8 hectàrees) de tota la superfície de la comarca mentre que en l’actualitat representa el 20,1% (3.694 hectàrees).

 

Cinc dels set municipis amb més superfície agrària són de l’Alt Penedès


Actualment, els camps de conreu de l’Alt Penedès representen el 15% de la superfície agrària de tota la demarcació de Barcelona. Cinc dels set municipis amb més d’un 70% de conreus són de la comarca de l’Alt Penedès. El municipi amb més superfície de conreus és Sant Martí de Sesgueioles (Anoia) amb un 84%. Seguidament, hi ha Vilobí del Penedès amb un 81% de superfície dedicat als cultius. Després hi ha Santa Fe del Penedès (81%), Sant Cugat Sesgarrigues (75%), el Pla del Penedès (74%), la Granada (72%) i finalment, el setè municipi és els Prats de Rei (Anoia) amb un 72% de superfície dedicada a l’agricultura.
Segons l’estudi esmentat, “el 60% dels camps de conreu perduts s’han convertit en boscos, fet que comporta una reducció del paisatge en mosaic agroforestal i un increment del risc de grans incendis forestals. La resta han estat urbanitzats”. Aquestes dades es consideren “una tendència preocupant”, sobretot per als municipis que volen donar valor als beneficis culturals, ambientals, socials i econòmics de l’activitat agrària.

 

El Garraf és la quarta comarca que menys conreus ha perdut


Pel que fa a la resta de comarques de la demarcació de Barcelona, els territoris que més hectàrees de conreus han perdut han estat el Baix Llobregat, que en seixanta-dos anys ha perdut 16.481 hectàrees; el Vallès Occidental, on han desaparegut 15.890 hectàrees; i el Vallès Oriental amb 14.765 hectàrees. A l’altra cara de la moneda, les comarques que menys superfície agrària han perdut són la Selva (199 hectàrees), el Moianès (3.093 hectàrees) i el Barcelonès (4.089 hectàrees).


Com han canviat els conreus de l’Alt Penedès en seixanta-dos anys? 


Ampliar imatge

Font: Informe “Terres amb futur: Una mirada als usos del sòl  a la demarcació de Barcelona”. BCN Smart Rural / Diputació de Barcelona

 

Neix el projecte Coopera de relleu agrari



El divendres 26 de març es va presentar a Avinyonet del Penedès, el projecte de relleu agrari “Coopera”, impulsat per les cooperatives Covides, Entrem i Actua. Es tracta d’una iniciativa pionera a tot Catalunya que té com a objectiu aportar una solució a la manca de relleu generacional a partir de la formació i capacitació de persones amb risc d’exclusió social. El projecte neix al Penedès però “amb una clara vocació de ser una eina de país”, segons va explicar el seu coordinador, Ramon Masip.
L’origen del projecte parteix de la necessitat detectada per la cooperativa vitivinícola Covides. El seu president, Fèlix Galimany, explicava que “fa un parell d’anys Covides va crear un banc de terres per tal que altres socis poguessin seguir l’activitat; malgrat això, alguns camps de cultiu acabaven sent abandonats. Amb el projecte Coopera, hem pogut cobrir aquesta necessitat i evitar l’abandonament de moltes terres”.

 

El Projecte neix al penedès, però amb vocació d’esdevenir una eina de país

 

El projecte Coopera, per una banda, ofereix serveis agraris als pagesos del territori, de la mà de persones amb risc d’exclusió social (poda, esporga, verema, serveis forestals i de biomassa, etc.). D’altra banda, s’encarrega, en règim de parceria, de la gestió directa de finques que corren el risc de quedar abandonades i que poden seguir essent productives. La idea, a mitjà termini, és poder generar producte propi, amb l’atenció d’elaborar-lo i comercialitzar-lo dins la xarxa de comerç just i dins l’economia social i solidària. Finalment, ofereix contractes a joves pagesos que poden exercir a temps parcial com a formadors d’aquestes persones que volen entrar en el món de la pagesia, de manera que puguin complementar el seu sou.
Precisament, aquesta setmana s’està duent a terme un curs d’iniciació a la poda en una vinya de la masia Can Batlle, d’Avinyonet del Penedès. El curs el realitza l’Acadèmia de Poda, amb el patrocini de la Fundació Família Torres, i hi participen vuit persones.
Coopera va començar a caminar fa dos anys amb una prova pilot de poda en verd, que va tenir continuïtat durant la verema amb la participació de 68 persones. L’any passat es va repetir l’experiència, si bé a causa de la disminució de la producció per l’afectació del míldiu la participació es va reduir a 39 persones, algunes de les quals van treballar de manera continuada durant dos mesos, durant tota la campanya. El projecte Coopera només intervé en finques que treballen majoritàriament amb agricultura ecològica.
Coopera està projectat per desenvolupar-se en quatre fases, que tindran una durada d’entre quatre i cinc anys. Si bé en aquesta primera fase preveia centrar-se al Penedès, ja ha començat a tenir contactes amb altres zones de cultiu de Catalunya que estan interessades a replicar-hi el projecte, a comarques com el Segrià, les Garrigues, la Terra Alta o el Tarragonès.

 

Coopera està projectat en quatre fases, que tindran una durada d’entre
4 i 5 anys

 

L’experiència de Ca la Marieta
Una primera experiència va ser la finca de Ca la Marieta, de Sant Pau d’Ordal, que ocupa tres hectàrees i té un miler de presseguers. El seu propietari, Joan Massana, no trobava relleu generacional i fa dos mesos ja havia contractat una empresa per arrencar els arbres. Quan era a punt de fer-ho, va entrar en contacte amb Coopera, es va valorar que la finca era productiva i n’ha assumit la gestió directa, salvant els presseguers. A més, els préssecs que es cullin es vendran al Mercat del Préssec d’Ordal.
Carina Leal, en representació del grup Entrem, indicava que el Coopera “és un projecte d’intercooperació per donar resposta a un problema del sector agrari. Miquel Àngel Carreto, en representació d’Actua, destacava que els joves que atén “necessiten un ajut per inserir-se en el món laboral, perquè tenen una situació de vulnerabilitat que fa que tinguin més dificultats que la resta de persones”. Javier Guerra, coordinador de l’Àrea d’Infraestructures i Promoció de Projectes de Coopera, creu que l’impacte del projecte és molt gran ja que ajuda els pagesos que no tenen relleu; resol el problema a pagesos d’avançada edat que no troben persones per ajudar-los al camp quan tenen puntes de feina, i també beneficia el temporer, a qui dona una base per trobar feina posteriorment al mercat ordinari. Es calcula que fins a una setantena de persones poden treballar puntualment en aquest projecte cada any. El projecte Coopera ha rebut enguany una subvenció de la línia Singulars impulsada pel Programa d’Economia Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat.



 

0
0
0
s2smodern

 Ja és a la venda el número 112

Subscripció newsletter Penedès Econòmic

Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic i rebràs totes les notícies en un sol correu