PENEDÈS ECONÒMIC

Són dies molt moguts també a la Conselleria de Treball, Afers Socials i Família. La pandèmia del coronavirus ha trastocat tots els plans de govern, que es focalitzen ara a activar plans de mesures econòmiques, a reforçar el sistema de salut i a garantir la seguretat de la seva ciutadania. I més ara que el Govern espanyol ja ha decretat l’estat d’alarma i la Generalitat es disposa a confinar tota Catalunya. La trobada amb el conseller de Treball, Chakir El Homrani, va ser el penúltim dia de febrer quan el Covid-19 arribava a Catalunya i les xifres no tenien res a veure amb les actuals. Llavors, el conseller ja advertia que “cal ser conscient de la variable no controlada que pot tenir el coronavirus en el teixit econòmic”. Dues setmanes després, hem seguit en contacte amb el conseller que demana ara “incentivar el teletreball, la flexibilitat i tenir un permís específic que ens permetin habilitar situacions de conciliació”.  
 

Com afectarà el coronavirus al món laboral?
Hi ha variables que no tenim controlades. Ara començarem a viure la variable que genera el coronavirus en el teixit econòmic. I és raonable ser-ne conscient. És important impulsar encara més el teletreball, la flexibilitat i situar-ho més enllà dels àmbits on està regulat per conveni col·lectiu. És a dir, que es puguin impulsar mecanismes de més flexibilitat.

Quines altres mesures s’han de prendre?
Adaptacions del calendari laboral, reprogramació d’activitats laborals i formatives per evitar que els centres de treball siguin espais de contagis, redistribució de la jornada laboral i establiment d’elements de sistemes de permisos. A més, instem de forma ràpida a generar aquell permís que permeti la conciliació entre la cura d’infants i persones depenents que, per motius de decisions vinculades a la situació de pandèmia del coronavirus, hagin de canviar els seus hàbits. Això ens permetrà donar resposta a la conciliació a la resposta que es dóna per evitar la pandèmia. El pla de xoc de Foment del Treball és un greu error: fer pagar sempre als més febles per defensar els poderosos.

Parlava de variables que no tenim controlades com el coronavirus. Quines sí que podem controlar?
La qüestió del diàleg social i la concertació. Crec que la millor via amb què avancem en el món del treball és quan som capaços de dialogar els agents amb diversos interessos i d’arribar a aquells acords que acaben generant el nostre model de treball. Per fer això, són absolutament necessaris aquests més de 50.000 delegats sindicals perquè són qui dóna musculatura al teixit sindical d’aquest país i que doten de sentit el diàleg i concertació més per dalt. Catalunya és un país amb molta tradició de diàleg social i de concertació, però hem d’aprofundir-lo i posar-lo en valor.

Vostè, com la consellera Dolors Bassa, venia del món del sindicalisme. Què representa el sindicalisme per al nostre país?
Primer diem el nostre nom, després la nostra professió. Això ens crea identitat. Més enllà de les sigles sindicals, els delegats posen en joc el seu nom i cognoms. No som conscients de l’important que són en el nostre sistema laboral i en el nostre teixit del treball. Per un dels aspectes pel qual jo sóc molt crític amb les reformes laborals que hem viscut a l’Estat espanyol en els últims anys, és que han debilitat el teixit negociador. I per mi això és un drama.

 

“És important impulsar encara més el teletreball, la flexibilitat i situar-ho més enllà dels àmbits on està regulat per conveni col·lectiu”

 

Parlant de la reforma laboral: s’ha de modificar o derogar?
S’ha de canviar. De veritat pensem que el nostre model ha d’estar basat en allò que representa la reforma laboral? Tenim un problema: aquesta incertesa entorn el marc normatiu en l’àmbit laboral afecta la productivitat del país i llocs de treball. Quant més temps allarguem aquesta incertesa, més negatiu és per a l’economia del nostre país.

Com se li pot donar la volta?
Les reformes laborals es van tirar endavant amb un model molt clar al cap i no ha generat ni més ocupació, ni ha fet que el nostre teixit productiu fos més resilient a una situació de crisi, ni res d’això. Ha estat al contrari. Ha abordat la qüestió del presencialisme? Els reptes de la indústria 4.0? Que l’Estat espanyol té l’energia més cara?

 

“Catalunya és un país amb molta tradició de diàleg social i de concertació, però hem d’aprofundir-lo”

 

El 2019 va tancar amb un 50% més d’EROs que l’any anterior: 403 a tot Catalunya.
Estem molt lluny de les dades del 2009 i 2010, quan al Departament de Treball li va tocar gestionar més de 3.000 EROs. Ara, si tu vius en un Estat on pots fer EROs preventius sense cap motiu és preocupant. Enlloc de cuidar el teixit industrial, facilitem que marxi. I això també és fruit de la reforma laboral.

Com s’està gestionant el conflicte amb els riders d’empreses com Glovo?
És un tema complex. Quan fa uns anys van aparèixer empreses que repartien a domicili, se’ls aplicava el conveni i va ser un nou sector que va aparèixer. Han de tenir una figura específica les noves? No han de jugar amb les mateixes regles del joc? No pot ser que no es compleixi el marc d’inici.

 

“Enlloc de cuidar el teixit industrial, facilitem que marxi. i això també és fruit de la reforma laboral”

 

I com adeqüem les regles del joc al model laboral canviant actual?
Si generem això, farem que sectors que apliquen el marc normatiu, també demanin excepcions. Si hem de debatre com hem d’adequar les regles del joc perquè hem de tenir la capacitat d’adaptar-les, d’acord, però ho hem de decidir entre tots. Si no complim el contracte social, sembrem el caos. Si tothom és fals autònom, de quina manera mantenim el sistema?

Després de l’accident de la química de Tarragona, va dir que això transformaria la relació de la ciutadania amb el sector.
El propi sector empresarial i els treballadors i veïns han entès en aquest accident un punt d’inflexió. Ha generat un abans i un després. No volem prejutjar quines són les causes perquè hi ha una investigació oberta. Hem de ser justos, però també ser exigents.

En quin sentit?
Hem d’acabar amb l’accidentalitat laboral, que és una xacra d’aquest país.