PENEDÈS ECONÒMIC

 

Com ha viscut la primera onada i la segona del coronavirus?

La primera onada, des del gran desconeixement d’allò que teníem per davant. Tot comença un 12 de febrer amb la decisió de GSMA de cancel·lar el MWC, però encara pensàvem que faríem Alimentaria. El virus ja estava present, però no es veia i en pocs dies es va precipitar tot. Hem fet l’estratègia de treballar per al millor, però preparats per al pitjor. Esperàvem una segona onada que trigués més, però el virus no es va estabornir a l’estiu. Vam desenvolupar un conjunt de protocols en col·laboració amb l’Hospital Clínic per demostrar que era possible fer fires de forma segura i amb prevenció organitzada.

 

Com?

Una fira no és gaire diferent d’un centre comercial, amb un gran espai i estands. Tens molt ben identificat qui és qui, saps nom i cognom de qui hi entra i on estan. Facilitem la traçabilitat i ho hem pogut aplicar en una fira com el BizBarcelona al setembre. Va ser un entrenament que va anar molt bé, però amb la segona onada ens hem vist obligats a posposar salons.

 

Quina funció ha tingut Fira durant la crisi sanitària?

Ens hem posat a disposició de totes les autoritats per ser part activa de la solució i la mitigació dels problemes. Vam ser molt actius; vam fer donacions d’aliments i vam preparar menús per a centres hospitalaris. També vam col·laborar en el muntatge d’un hospital al recinte de Gran Via com a dispositiu per prevenir qualsevol col·lapse del sistema sanitari amb un model diferent del de Madrid. També vam cedir un pavelló a Montjuïc per a persones sense sostre.

Hi ha un límit que és la capacitat del sistema sanitari per donar resposta. La salut és el bé més preuat i l’hem de protegir per sobre de tot, però no podem caure en la situació extrema de fer un confinament absolut fins que passi la pandèmia. Seria evocar-nos a una situació molt difícil de gestionar.

 

Quina solució hi veu?

S’ha de trobar un equilibri per tal que els sistemes sanitaris puguin absorbir la pandèmia i anem desescalant l’economia. Insisteixo: el límit és el col·lapse del sistema sanitari i com a societat, no ens ho podem permetre. És difícil de gestionar, s’ha de veure quines mesures són efectives en salut i tenen menys impacte econòmic i social. No hi ha un llibre que et dóna una solució màgica, hem de confiar en els responsables que ho gestionen.

 

Fira de Barcelona és un dels grans motors de Catalunya i també un reflex de l’economia real. L’economia real està en crisi i la Fira està en risc?

En absolut. La Fira és un reflex de l’economia real. Amb l’Estat d’Alarma no podem fer fires, però des del març hem reorganitzat el calendari per quan sigui possible fer-les amb èxit gràcies a una mobilitat internacional normalitzada. Durant aquest temps hem desenvolupat un lligam entre les fires físiques i el món digital. Estem en contacte permanent amb l’ecosistema de cada sector i preveiem fer fires de forma generalitzada a la primavera del 2021, quan farà més d’un any des de l’inici de la pandèmia. Hi ha un procés de desescalada, fires més locals amb el Biz, després fires regionals i fires més internacionals. Al maig està previst celebrar Alimentaria i al juny, l’ISE i el MWC que són estratègics. És una prioritat i som optimistes. Ja veiem el final del túnel.

 

L’optimisme és fruit de la vacuna?

S’està demostrant que els tractaments mèdics tenen eficàcia. Avui se sap molt més d’aquest virus que fa uns mesos i es pot tractar millor. La vacuna pot ser un element diferencial, però creiem molt en els testos generalitzats. Reclamem una estratègia coordinada sobre com aplicar els testos que hi hagi al mercat, pel que fa a simplicitat, eficàcia i preu. Més enllà de la vacuna, els tests han de donar confiança a la gent a partir de 2021. Hem de coordinar un protocol únic amb tots els actors que formen part de la cadena de valor del visitant quan ve a Barcelona o Catalunya. La Fira pot fer testos als participants, però tenim també molt interès en el passaport sanitari europeu.

 

La recuperació de la mobilitat entre països vindrà per una millora del control de la pandèmia, la vacuna per als ciutadans, els tests ràpids o el passaport sanitari?

És el conjunt. Més enllà de la vacuna que segur que serà un impuls absolut, també és clau un sistema generalitzat i massiu de testos amb costos adequats, traçabilitat i usabilitat fàcil. Malgrat haver d’anar amb mascareta, l’estiu vinent sembla que es preveu tenir una situació normalitzada. Les mesures de protecció hi seran i s’hauran d’incorporar a la nostra vida durant molt de temps. Aquesta és la nostra hipòtesi de treball. Tenim un objectiu comú: arrancar i si això coincideix amb perspectives econòmiques positives, les fires poden ser una gran plataforma d’internacionalització i palanca de creixement per a les empreses. No podem oblidar tampoc els proveïdors que treballen per a les fires. Volem fer coincidir l’inici de les fires amb la reactivació de l’economia.

 

Com s’està gestionant la crisi econòmica de la covid-19 per part dels governs de Catalunya i Espanya?

Tothom ho està fent tan bé com pot amb la informació que té. M’imagino les dificultats que tenen els polítics per prendre decisions en un moment així amb tantes incerteses i equilibris per fer. Ho estan fent amb tot el sentit comú que poden i estic segur que donarà resultats.

 

“Les fires tornaran si el bitxo ho permet”, assegurava Pere Navarro en una entrevista. I el ministre Salvador Illa augura que el MWC es podrà celebrar el juny de 2021.

Treballem absolutament amb aquest escenari: represa de l’activitat firal a la primavera. El Mobile va ser el primer símptoma de l’impacte de la covid-19 i la seva celebració ha de ser el gran símptoma de què hem superat aquesta pandèmia a escala econòmica. El World Economic Forum de Davos s’havia de celebrar el gener de 2021 i ara està convocat a mitjans de maig coincidint amb Alimentaria. Si qui té la millor informació ha apostat pel maig, segurament nosaltres també estem anant pel bon camí. Primer seran les fires de públic local, després les fires professionals i després, els congressos internacionals.

 

A mitjans de febrer, fons de les empreses expositors i properes a GSMA asseguraven que el MWC no se celebrava per “mala gestió i incompetència de John Hoffman”. Paral·lelament, sí que se celebrava l’ISE a Amsterdam. Vist amb perspectiva, el CEO de GSMA va prendre una bona decisió?

Sense dubte. Avui tothom reconeix que aquella decisió es prenia amb la informació limitada que tothom disponia en aquell moment. Vist avui és evident que era una decisió presa per la GSMA en clau covid-19 i era encertada. Tot va ser qüestió de setmanes. Hi havia informació ambigua i poc coneixement, s’havia dit que això era un grup però va resultar ser un virus desconegut. No és criticable cap de les decisions, tothom pren la millor decisió amb la informació que té.

 

La pregunta del milió de dòlars: MWC i Barcelona, fins quan?

Arran d’aquesta crisi hem pres la decisió de prorrogar un any més el contracte fins a 2024. És un examen, any a any i dia a dia. Si les coses van bé, no hem de patir gens ni mica. La millor edició possible és la de 2021 i després serà la de 2022, 2023 i 2024. Per molt que hi hagi un contracte, el client ha d’estar content perquè si no el contracte és paper mullat.

 

Madrid i IFema són una competència real per acollir el Mobile?

Tothom ho pot ser. El Mobile és una de les joies de la corona que tenim arreu del món. És un orgull i un privilegi que una de les fires amb més impacte es faci a Barcelona. No només pel congrés, sinó per l’impacte que té a la nostra economia i amb un ecosistema digital que del contrari no tindríem. És talent que atrau talent, innovació, recerca, investigació... Tothom vol tenir el MWC i si no ho fem bé, pot anar a un altre lloc però la gent no canvia de seu perquè sí. Em sembla legítim que els altres el vulguin tenir, però vaja el tenim nosaltres i aquí està consolidat, funciona i té sentit.