“Les petites i mitjanes empreses han d’estar en el diàleg social”

    José María Torres García
    President de Conpymes 

    José María Torres García, president de Conpymes, patronal de pimes i autònoms, reclama entrar en el diàleg social, és a dir, estar a les meses de negociació amb el govern en què es debat de polítiques laborals i empresarials. En aquesta entrevista argumenta que es “vulnera la Constitució” per entendre que la part patronal del diàleg social defensa únicament les grans empreses en detriment de les petites. I subratlla les diferències que mantenen amb la CEOE. 

    Com a patronal, Conpymes reclama al Govern, a la Unió Europea i davant dels tribunals formar part del diàleg social. Alguna novetat sobre això?

    Vam fer la petició per entrar al diàleg social al Ministeri de Treball, que ens van denegar amb l’argument que no hi ha normativa ni instruments per comptar la representació empresarial. Després, per la via judicial, la nostra reclamació va passar de l’Audiència Nacional al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, on continua en tràmit. En paral·lel, què estem fent? Doncs ens estem reunint amb tots els partits polítics i també ho hem fet amb els responsables del diàleg social de la Comissió Europea. També hem interposat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem contra l’assignació ‘a dit’ de subvencions a CEOE i Cepyme. Entenem que aquesta assignació d’importants quantitats de diners hauria d’arribar a totes les empreses espanyoles en igualtat de condicions. A Espanya hi ha una gran anomalia respecte al diàleg social que hem de solucionar.

    I quina és aquesta anomalia?

    Des que es va instaurar la democràcia, una sola organització, la CEOE, representa tots els empresaris. És cert que, en el seu moment, van crear Cepyme suposadament per defensar les pimes, però no deixa de ser un apèndix de la CEOE. Una organització sense quotes ni socis que, en els seus 45 anys d’existència, no se li coneix cap posicionament diferent del de la CEOE, que és la representant de la gran empresa. O sigui, a la taula de negociació del diàleg social només hi ha, per la part patronal, els que representen les grans empreses. I això té com a conseqüència que les lleis es facin pensant en els interessos de les grans corporacions empresarials en detriment de les pimes. El diàleg social és un pilar fonamental de la democràcia on tots hem d’estar representats en igualtat de condicions, com passa a la resta d’Europa.

    Estan satisfets amb la posició de les autoritats europees sobre aquesta reclamació?

    La Comissió Europea va emetre el 25 de gener una proposta de recomanació en què demana als Estats que el diàleg social sigui objectiu i transparent. Aquí aquestes dues condicions no existeixen. Quan aquí et diuen que no hi ha una normativa perquè entris en el diàleg social, els dius: “bé, i els que ja hi són?”. El diàleg social és un pilar de la democràcia i no pot deixar fora pimes i autònoms quan som el 99,9% del teixit empresarial. Això és el que intentem canviar a través de totes les instàncies nacionals i internacionals.

     

    “El Règim sancionador contra la morositat és la xacra més gran que afecta les pimes” 

     

    S’han marcat un termini per aconseguir-ho?

    Ens hem reunit amb els partits polítics, amb ministres, sindicats i tots ens diuen que sí, que tenim raó, que cal democratitzar el diàleg social. La Constitució s’està vulnerant. En un pilar de la democràcia, com és el del diàleg social, et diuen que no hi pots entrar perquè no s’ha creat el reglament que ho permet. Això va en contra de qualsevol principi democràtic. Però, en realitat, sí que hi ha un mecanisme. Com argumentem a les trobades amb el Govern i per la via judicial, la disposició addicional sisena de l’Estatut dels Treballadors diu que, quan es compta amb el 10% d’empreses i treballadors, has d’entrar directament al diàleg social. Tot i que no s’ha desenvolupat el reglament pertinent, sí que hi ha aquesta base legal. Ja vam demostrar que, juntament amb totes les organitzacions que ens donen suport, sumem més de dos milions i mig de pimes i autònoms, de manera que representem molt més del 10% del teixit empresarial. En aquesta lluita estem. No pararem fins aconseguir-ho perquè és just i necessari.

    Suposo que Cepyme no ho entén així?

    Com deia, és un apèndix de la CEOE. No se’ls hi coneix cap posicionament propi en 45 anys perquè tots han estat en el mateix sentit que la CEOE, que defensa la gran empresa. És una ironia que diguin que defensen les pimes quan, per exemple, estan en contra del règim sancionador contra la morositat, la xacra més gran que afecta la viabilitat de les pimes.

    Quin és l’origen d’aquesta situació?

    És un tema que s’arrossega des que s’instaura la democràcia a Espanya. Alguns pensen que és un sistema que ha funcionat sempre així, quan és una anomalia que no existeix a la resta de la UE: als altres països, hi ha una organització que representa la gran empresa i, a més, altres organitzacions que, amb veu pròpia i independent, representen pimes. Aquesta és la realitat. En qüestions com la morositat o la contractació pública, Cepyme no defensa els interessos de les pimes, sinó que es veu clarament que defensen a les grans. A Catalunya, a Pimec li va costar vuit processos judicials i gairebé 12 anys de feina que reconeguessin la representació justa a les taules de negociació. A Espanya no sé quant de temps ens costarà. Fins ara, tot són bones paraules. Cap partit polític no ha dit el contrari. I ara la Comissió Europea és coneixedora del tema. Insistirem: si no es pren aquesta decisió des d’Espanya que siguin les institucions europees les que diguin que s’ha de democratitzar perquè s’està perjudicant les pimes i els autònoms.

    Quin percentatge de representació reclamen a les meses de negociació?

    Hauria de ser com a Catalunya: la gran empresa, 50%, i les pimes, l’altre 50%. En comptes de ser-hi només CEOE i Cepyme com ara, la representació empresarial hauria de recaure, a parts iguals, en la CEOE-Cepyme –que és el mateix– i Conpymes.

     

    “Estem en això perquè les pimes tinguin més possibilitats d’accés a concurs directes”

     

    Per exemple, pel que fa al salari mínim interprofessional, en què es diferencien les posicions de la CEOE i de Conpymes?

    Si mirem l’hemeroteca, a cada pujada de l’SMI, Antonio Garamendi s’hi manifestava en contra, deia que això seria un desastre econòmic, que generaria atur. Nosaltres estem a favor de les pujades del salari mínim i que els treballadors tinguin sous dignes. D’altra banda, la CEOE està en contra que les empreses energètiques i la banca contribueixin amb un tribut especial pels beneficis extraordinaris que obtenen. En canvi, nosaltres sempre ens hem pronunciat a favor dels tributs a les energètiques i la banca, i hem defensat que els empleats tinguin uns bons salaris. Amb les seves posicions, la CEOE s’ha quedat sola a Europa. També ens diferenciem en el fet que hem lluitat per les bonificacions per a les empreses que contractin majors de 45 anys. I per l’estatut de l’artista. Ara treballem amb l’estatut dels becaris. Fa uns dies em vaig reunir amb l’eurodiputada Alicia Homs [del Partit Socialista de les Balears], estem elaborant propostes conjuntes perquè els joves que facin pràctiques tinguin un sou digne. Suposo que en això també xocarem amb la gran patronal. Tampoc he vist mai la CEOE o Cepyme dient alguna cosa sobre la segona oportunitat perquè l’empresari honest que fracassi en el seu projecte pugui tornar a començar.

    I segueixen amb la bandera de la llei contra la morositat…

    Quan es va fer la llei contra la morositat els representants de les grans empreses van aconseguir ficar l’afegitó “llevat d’acord entre les parts”, de manera que s’invalida la llei. Això és el que fan els lobbys que defensen les grans empreses. Després, nosaltres demanem el règim sancionador, que ja s’ha aconseguit que s’implementi al transport, on està donant bons resultats. Però això no s’ha generalitzat. Portem 83 pròrrogues en el Congrés per evitar que es materialitzi el règim sancionador. Segons dades de la CNMC, les grans empreses deuen a les pimes més de 83.000 milions d’euros que ja han superat el termini legal de pagament. No ens cansarem de repetir-ho: moltes pimes no tindrien la necessitat de demanar els crèdits de l’ICO si haguessin cobrat de les grans dins del termini que marca la llei. Una pime que cobri a 300 dies no és competitiva.

    I com està la reclamació per a què les pimes accedeixin a més concursos públics?

    Una fita històrica és la Llei Crea y Crece, també encarada a la lluita contra la morositat. Hem aconseguit que les grans empreses hagin de demostrar que paguen en els terminis que marca la llei per poder accedir a la compra pública. És una feina que hem realitzat conjuntament amb les organitzacions associades, com és el cas de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat, a la qual hem de felicitar pel gran treball realitzat. Anem guanyant batalles.

    S’avança en contractació pública?

    Estem en això perquè les pimes tinguin més possibilitats d’accés a concursos directes. A les Balears, no fa gaire vam interposar un recurs contra l’administració i es van veure obligats a refer el concurs per donar cabuda a les pimes. És fonamental per a les pimes tenir més participació a la contractació pública. 

    Com són les relacions amb altres organitzacions empresarials com ara Foment del Treball?

    Conpymes, avui dia, no ha tingut cap contacte amb la CEOE ni amb Foment. Defensem postulats contraris, però ens agradaria arribar a un consens amb ells en matèria de representativitat.  

    José María Torres García (Súria, 1962) presideix Conpymes i és vicepresident de la Fundació Pimec. Abans de dedicar-se a l’àmbit institucional, va fundar diverses empreses especialitzades en tecnologia i cloud computing.
    És un dels impulsors de la Llei de la segona oportunitat a Espanya-, un procedimeent legal que consisteix en cancelar deutes a persones físiques en situació d’insolvència-, i de la directiva europea.  Va rebre un premi Goya pel curtmetratge “El corredor”, que tracta sobre aquesta mateixa temàtica.
    Va ser esportista d’elit i dos cops campió del món de karate i 5è d’Europa.  Voluntari directiu d’UNICEF, va ser ponent en la cimera del canvi climàtic COP25.
    En la actualitat està impulsant mesures per a la integració del talent sènior per tal d’intentar acabar amb la discriminació per edat en l’àmbit laboral.

     

    Ja és a la venda el número 134

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu