PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online del Penedès i el Garraf

 

PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Isidre Also Torrents

Del Garraf i la Vegueria

En el procés participatiu del Pla Estratègic d’Activitat Econòmica del Garraf, que es presentarà aquests dies, prop de dues-centes persones han expressat el seu parer en relació amb les oportunitats i els reptes que ha d’assumir la comarca. D’aquestes, només dues han parlat de la vegueria i el marc penedesenc. I no eren de la comarca.
Quin és l’encaix del Garraf dins de la vegueria Penedès? No sembla procedent qüestionar-ho, potser perquè políticament es va beneir amb arguments poc assentats o gens convincents. I no es va preguntar a la ciutadania què en pensava.

Sovint succeeix que la política va molt per darrere de les necessitats socials i les reivindicacions. Es prenen decisions -o es desen els expedients al calaix- quan cal respondre als moviments populars o a les expressions reiterades d’un segment de la població més o menys significatiu. I hem d’acceptar que no pot ser d’una altra manera, perquè el governant ha d’escoltar i ha d’entendre abans de decretar.
En el cas de la vegueria del Penedès, un té la sensació que al Garraf es va resoldre per decret, sense consultar. Es va debatre en els respectius plenaris municipals i es va dirimir en clau política. Explicat d’una altra manera, en aquell moment es va dimitir de la marca pròpia per considerar que el consorci veïnal ens podria aportar més guanys. I potser tenien raó. Les aliances i les simbiosis ben acoblades solen tenir un retorn favorable.
Una altra cosa és la forma com es fan les coses, les maneres d’interpretar-les i les aparences. La ciutadania del Garraf no reconeix la identitat comarcal com a referència emocional, és cert, però tampoc identifica el Penedès com una hipotètica demarcació política i administrativa. Sempre hem dit que la C15 fa baixada per als penedesencs i és costeruda per als del litoral. No hi ha reciprocitat ni en els trànsits ni en les afeccions. El Penedès i el Garraf són dos veïns que comparteixen el replà de l’escala i es saluden cordialment; més enllà, cadascú a casa seva.
Tenim molt poc a veure, unes i altres. Però, alerta, tenim molt a guanyar si ens posem d’acord. La idea de la vegueria des del punt de vista funcional és interessant; no cal tenir en compte que les idiosincràsies són distintes. Per fer societat no cal estimar-se; ni tan sols festejar. Quan els interessos són coincidents no podem perdre les oportunitats.
Només interessos. D’una banda, compartim amb l’Alt Penedès una mancomunitat de serveis. Els seus orígens provenen de la necessitat de resoldre problemàtiques comunes. I funciona. D’una altra, recentment s’ha convingut la unificació dels consorcis sanitaris. No va ser de resultes d’un idil·li; era necessari des del punt de vista de la gestió i els recursos. I funciona.
No cal un discurs polític ni proclames patrioteres quan hi ha un pretext contundent. La idea d’unir esforços sempre resulta multiplicadora de resultats. Això sí, cal explicar-ho a la ciutadania i cal que la població entengui els motius d’aquestes aliances.
L’aprovació de la vegueria encara no ha tingut conseqüències; si més no, que es puguin explicar. Com a molt, un dia qualsevol, la gent del Garraf va llegir la notícia que el senyor veguer seria un vilafranquí, potser per reminiscència medieval. Qui l’havia triat i perquè, no consten en el sumari. Com volen que la ciutadania del Garraf es faci seva la idea de vegueria?
Que li posin el nom que vulguin i que ens imposin el manaia, tant se val. El cas és que s’hi podria fer molt i no ho estem fent. La falta de pressupost o el dèficit d’assignacions no impedeixen preparar un pla d’actuacions.
Pel que fa a aspectes estratègics, com ho és la mobilitat i el transport públic, n’hauríem de parlar i hauríem d’actuar amb promptesa, de manera conjunta. En qüestions d’atractivitat, com és l’enoturisme i la indústria 4.0, tampoc no cal esperar més. Quant al mapa de la formació, hi ha moltes raons per ser complementaris i fins i tot convergir els catàlegs universitaris, professionals i ocupacionals.
Mentrestant, el Garraf avança amb determinació i s’ha consensuat, ara sí, com a unitat de planificació. En el procés de redacció del Pla Estratègic d’Activitat Econòmica han intervingut una vintena d’entitats professionals, sindicals, gremials i intersectorials. S’han realitzat fins a 42 sessions de debat i aportació de propostes. S’ha treballat, colze a colze, amb l’esperit de la concertació i la cooperació públic privada.
N’estem aprenent.

 Ja és a la venda el número 116

Subscripció newsletter Penedès Econòmic

Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic i rebràs totes les notícies en un sol correu