Isidre Also Torrents

    Al Garraf estan passant moltes coses

    Tot apunta a millor. Després de la tempesta arriba la serenor. Ara toca la remuntada. Els oracles estadístics profetitzen un lustre molt favorable per a la nostra economia. El primer quart d’aquest segle l’acabarem en positiu. No vulguem posar-hi peròs ni condicionants.
    L’IDESCAT ens demostra que el mercat de treball s’està reactivant, les dades de producció industrial i serveis creixen i la confiança empresarial està a l’alça. Les perspectives dels sectors del comerç i el turisme són bones i no es pot dissimular una eufòria incipient.
    Aquest context prometedor l’afavoreix una situació sanitària aparentment controlada i, tant o més, unes ganes animoses d’avançar i sortir del pou en què ens hem trobat els darrers quinze mesos. Més enllà de treure’ns la mascareta, ens volem espolsar els malsons i, més que una foguera d’encenalls, els solstici ens anima a invocar foc nou.

    Els bons averanys també es donen al Garraf. Fins ara, les coses no ens han anat gens bé i la feblesa del mosaic econòmic en moments de contingència ha accentuat els desequilibris socials. Així i tot, emergeixen amb contundència diferents aspectes que ens han de portar una millora en termes d’estabilitat i sostenibilitat.
    Encara que així no venguem diaris, hem de ser optimistes perquè estan passant coses que no havien passat fins ara. Fa un mes i mig, al darrer Simposi Garraf es va tornar a parlar de cooperació, concertació i comarcalitat. Ho van dir les alcaldesses i ho van reblar els agents socials i econòmics i els representants del món empresarial.

    Hi ha unanimitat. Mai com ara s’havia fet bandera de la necessitat i l’oportunitat d’anar junts, en clau de comarca. El Pla Estratègic d’Activitat Econòmica del Garraf és la conseqüència. La seva implementació ha de ser el revulsiu que necessita aquest trosset de món per ser més solvent, mostrar-se més competitiu i fer-se més atractiu.
    A la comarca es convoquen periòdicament diferents fòrums de treball i acció. El Pacte per l’Ocupació del Garraf, el Fòrum Hèlix Garraf, el Consell de la Formació del Garraf i la Taula del Comerç del Garraf són algunes de les paletes que fan girar la quàdruple hèlix. Fan albirar un episodi d’impuls i progrés. En diem el lustre de la reactivació.
    Un altre efecte favorable és l’arribada successiva a la nostra comarca de companyies que han trobat l’espai idoni per al desenvolupament de la seva activitat. Són empreses tecnològiques que exporten arreu del món. Ara això només és un degoteig però ens apropa a la idea d’un districte tech amb un imant cada vegada més potent.
    Segells com Lightpoint Medical i Paradox Tinto venen a sumar-se als de Monocrom, Faromatics, Kuka, AKO i Prysmian, entre d’altres, i coincideixen en un entorn amb serveis TIC força consolidats, grups de recerca de gran volada, un campus de prestigi i centres promotors d’innovació, com és el cas de Neàpolis o la mateixa UPC.
    El pati industrial conté altres factories arrelades de fa molts anys, com ara Mahle, CIE Automotive, Hitecsa, NG Plastics, Destil·leries MG, Jaume Serra, ICR Ibérica, Hi-Tech Spray, Acrílicos Vallejo, Endutex i la Pirotècnia Igual i altres més recents, com el cas de Granier, Enrich i la britànica Pendennis, la crossa de Vilanova Grand Marina. Ens en deixem unes quantes que igualment mereixerien ser destacades i que fins i tot lideren segments de mercats, des de Calçats Planas a Muñido & Garrido passant per Schmersal i sense oblidar Venca.
    En un altre apartat parlaríem dels establiments de categoria de l’hostaleria i la restauració i els nostres cellers. Podríem afegir la fortalesa del nostre sector sociosanitari, amb el Consorci Sanitari com a major referència, i hauríem de dedicar un article al sector immobiliari i l’habitatge. Estan passant moltes coses, de veres.
    No hi ha intenció de deixar-ne cap i les que no s’hagin esmentat segur que sortiran en un altre article. Per exemple, algú qualsevol dia haurà de glossar els tòtems del sector turístic que tenim a la comarca, sense els quals no seria possible una destinació preuada com la nostra, amb etiquetes de qualitat i de bones praxis.
    Realitats imminents. Cal posar-hi l’Autòdrom Terramar, a Sant Pere de Ribes, i el parc comercial que s’està construint a l’antiga Griffi i a les parcel·les del costat, a Vilanova. També hem de parlar de la mutació continuada de la rambla del Garraf; entre d’altres, amb la transformació de la factoria Valentí en un multiespai de consum o l’operació sorprenent de l’anterior Sumco per edificar un centre comercial.
    Fixem-nos en el fet que a la comarca s’està refent allò que havia quedat obsolet o exànime. Això només té una explicació: el Garraf és cada vegada més atractiu per als inversors privats. Llàstima que els governs central i autonòmic no facin el mateix i no tinguin en compte el Garraf en els seus pressupostos d’inversió.

    Ja és a la venda el número 140

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu