
L'Índex de Preus al Consum (IPC) a Catalunya continua a l'alça i registra un nou màxim dels últims quatre anys. Durant el mes de maig, els preus al país es van encarir un 2,6% respecte al mateix període de l'exercici anterior, sis dècimes més en comparació amb la variació interanual registrada a l'abril (+2%). Alhora, es tracta la pujada més accentuada des de l'abril de 2017, quan l'IPC a Catalunya va créixer un 2,8% anual, segons les dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'increment es deu a l'evolució en el preu dels subministraments de la llar –llum, aigua i gas-, que es van encarir un 8,7%, i dels carburants, que van encarir-se un 10,1% en termes interanuals.

El proper dijous 17 de juny en el decurs de la Nit de l'Empresa, que se celebrarà a les instal·lacions de Mas Solers, la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) reconeixerà la feina de les empreses del territori Penedès–Garraf, davant prop de 400 empresaris i empresàries del territori, i altres institucions i administracions d’abast nacional.

Catalunya camina decidida cap al canvi de l’energia fòssil a la renovable. La Generalitat treballa des de fa mesos en un pla que ha de permetre que el 2050 el país s’abasteixi únicament amb energies verdes. Cales de Pachs, l’empresa amb seu a Pacs del Penedès, estudia sumar-se a aquesta aposta per les renovables amb la instal·lació d’un parc fotovoltaic a la seva seu de Pacs. Fa uns dies, els responsables de la companyia líder en la fabricació de calç, es van reunir amb directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Mercè Rius Serra, a qui van traslladar la proposta.

La segregació urbana per nivell de renda està cada vegada més accentuada a l'àrea metropolitanes i les ciutats mitjanes són cada vegada més pobres, segons un estudi de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB. En els últims anys la població amb rendes altes ha abandonat les ciutats per instal·lar-se als pobles i, per contra, ciutats com Mataró, Sabadell, Terrassa o Granollers han rebut població amb rendes baixes i un alt índex d'immigració. "Tenen cada vegada més problemes socials a gestionar i menys recursos per fer-hi front", explica a l'ACN el director de l'IGOP, Ismael Blanco. Els ajuntaments reclamen ara una redistribució dels recursos que més enllà del volum de població tingui en compte aquesta realitat social.

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú tornarà a concedir llicències per a nous habitatges d'ús turístic (HUT), després que la Generalitat hagi donat llum verda al Pla Especial municipal amb què es vol posar ordre a aquests allotjaments. La Comissió Territorial d'Urbanisme del Penedès ha avalat la normativa que el ple municipal va aprovar al març, de manera que el consistori preveu aixecar aviat la suspensió de nous permisos decretada fa dos anys –és a l'espera que es publiqui al DOGC-. La regulació divideix la ciutat en quatre àrees, on aquests allotjaments podran representar entre el 2% i el 3,8% del parc d'habitatge. Al mateix temps, es marquen límits de número d'HUT dins un mateix barri i també en una mateixa comunitat de veïns.


