Podríem escriure pàgines i pàgines sobre tot el que esta succeint amb la Covid-19, però ni hom n’és prou expert, ni pas periodista. Tot i amb això, si que no puc escriure sobre sentiments, i tot i les crítiques de com s’està gestionant la pandèmia, m’aferro a l’única cosa que em desperta esperança; el Sars-Cov2 desapareixerà en breu, creure en la humanitat romandrà.
    L’home és feble i avui crec que la humanitat també, s’ha demostrat sobradament l’impacte d’una cosa tan petita que si ajuntéssim totes les partícules del virus que hi al món, hi cabrien en una cullereta de cafè, mai a en la història tants pocs grams han tingut un impacte tan gran en l’economia, exactament un 8,1% de l’economia mundial (segons el FMI), que expressat així sembla poc però en valor monetari són milers de milions de euros... però hi ha esperança...

    No cal dir que el turisme és un sector econòmic molt important, a nivell català i també a Espanya, on tan sols França és davant a nivell d’importància en turisme (OMT 2019). A Europa afecta directa i indirecta a més de 30 milions de persones a Europa (UE). Éssent el turisme el sector més tocat per la pandèmia, degut als confinaments, molts no sobreviuran, altres es reinventaran.

    En moltes crisis afloren una sèrie de problemàtiques, i en aquesta actual està éssent especialment florida, el vaixell s’enfonsa i tothom juga a ser l’orquestra aquella que segueix tocant mentre anem abocats a l’abisme... lolailo-lailo-lailo...
    El primer, i segurament més greu és que no aprenguem dels errors del passat, i ho estem fent, des del sistema educatiu, al sanitari, s’aguanta tot plegat d’un fil molt prim, el sistema està dèbil, molt tocat.

    Em dóna la sensació que la gent en general no és conscient de què ens ve a sobre, de la crisi econòmica que toca a la porta... Entre la mateixa COVID-19, l’arribada de l’estiu, i tot plegat, hi ha com un flow que em fa patir, no tenim els ulls prou oberts, i “ojos que no ven, esquina que te tragas”.
    Fa pocs dies ha sortit la EPA i les dades són molt pessimistes, amb un atur al 15,33% sense comptabilitzar els ERTOs, aquesta intervenció del mercat laboral amaga el desastre i ens fa retardar les reformes i les ajudes que necessitem. Estem molt a prop de la zona de no retorn.

    Molta gent esperava que moltes coses canviessin amb la covid-19, i si, han canviat però no tant com hom li agradaria. Es deia que el turisme no tornarà a ser el mateix, i sí que hi tornarà en quant aparegui una vacuna. Es deia que les relacions socials serien diferents, que deixaríem de ser llatins, i tan bon punt ens han deixat hem recuperat totes les abraçades perdudes. Diuen que els homes som l’únic animal que encepega dues vegades amb la mateixa pedra...

    Ja és a la venda el número 141

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu