PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

El paper dels joves en una societat inclusiva

La joventut representa l’esperança d’un futur millor i teniu (vosaltres) el deure de donar-li tot el suport. El món canvia més ràpid del que les velles generacions poden acceptar.

Els patrons clàssics d’incorporació dels joves a la societat han canviat de forma substancial en els últims temps. Tradicionalment, l’accés al món adult representava l’emancipació, la seguretat i l’estabilitat social, així com el primer pas per anar aconseguint una major qualitat de vida. Aquest accés es feia a través de la independència econòmica que dóna la feina, element que assegurava els mínims per fer una vida independent i autònoma.

Però en la societat actual, heterogènia, imprevisible i canviant, aquests paràmetres han entrat en crisi. L’ocupació no està garantida ni proporciona la seguretat i la possibilitat de progrés que havia donat en altres èpoques, de manera que la incorporació a la societat a través del treball i l’accés al món adult ja no és garantia d’estabilitat.

La sensació de provisionalitat està més present que mai en el conjunt de la ciutadania. Aquest sentiment és especialment intens en la joventut, que s’enfronta a un horitzó de manca d’oportunitats laborals, tot i ser una de les èpoques en què les persones joves estan més ben preparades. I això és encara més crític entre els grups de joves que no tenen una mínima formació bàsica ni una preparació tècnica. Si l’accés al món del treball ja no és garantia d’emancipació ni d’incorporació a la societat i al món adult, i aquest tampoc assegura l’estabilitat, convé trobar nous paràmetres de construcció de comunitat, partint de la idea que la vulnerabilitat i la incertesa ja formen part de la nostra vida de manera permanent.

Es fa necessari atendre les necessitats no materials de les persones. Estar incorporat és sentir-se útil, ser tingut en compte i sentir que no és prescindible per als altres. En aquest sentit, les prestacions socials poden ser d’ajuda per cobrir necessitats materials, però no contribueixen necessàriament a sentir-se membre actiu de la comunitat si no es planteja de manera explícita el sentit de participació i de pertinença.

Ens toca obrir-nos pas entre la nova política, teixit associatiu, llocs de pressa de decisió (especialment important en el món del vi i l’enoturisme a Catalunya i el Penedès), i tant nosaltres hem de buscar la motivació, com els que tenen cadires, deixar pas. Es, al meu parer, deixar pas als joves, més aviat que altres generacions passades, un pas bàsic cap a una societat més moderna.

Kakistocràcia

Una kakistocràcia (pronunciació en anglès: / kækɪstɑkɹəsi /) és un sistema de govern que està dirigit pels ciutadans pitjors, menys qualificats o més escrupolosos, la paraula prové de les paraules gregues kakistos (κάκιστος; pitjor) i kratos (κράτος; regla), amb un significat literal de govern de les pitjors persones.

Llegeix més...

Tempus fugit i la brevetat de la vida

L’altre dia fent un vol per Barcelona em vaig trobar amb una paradeta de jocs i joguines artesanes, sostenibles i pedagògiques, i atès el moment que ens trobem, vaig remenar entre els jocs per als regals d’aquestes èpoques que venen, i... voilà, un joc em va cridar molt l’atenció: Un joc de cartes sobre les emocions! Un rara avis, dins dels catàlegs típics i mítics de joguines. Ho vaig trobar fantàstic, un joc que tracta les emocions tot jugant amb cartes, amb unes il·lustracions meravelloses sobre la felicitat, la culpa, la ira, la por... coses que crec que en molts casos no es treballen prou ni a les escoles ni a les llars.

Llegeix més...

               PENEDÈS DATA           

                L'INFOGRÀFIC