«L’economia, estúpid» (the economy, stupid), va ser una frase molt utilitzada en la política nord-americana durant la campanya electoral de Bill Clinton el 1992 contra George HW Bush (pare), que el va portar a convertir-se en president dels Estats Units. Després la frase es va popularitzar com «és l’economia, estúpid» i l’estructura de la mateixa ha estat utilitzada per destacar els més diversos aspectes que es consideren essencials... parlem de turisme.

Amb la situació viscuda arran de la irrupció de la pandèmia de la Covid-19, s’han generat un munt de wine-bars, alguns tipus pop-up, alguns més permanents, uns que són bars, però no volen que siguin bars, perquè l’ajuntament no vol que sigui bar i li diuen centre cultural entre vinyes...
Ja fa uns mesos (que...), veient desenvolupar aquesta mena de propostes, i no és gens menys el debat que s’ha generat per al nom de la cosa: winebar, cavabar, gastrocava, terrasseta del vi, bar a vins, bar de vins, winecavabar... jo li posaria: wine-vi-cava-classicpenedes-corpinnat-videtaula-sparkling-cultural-centre-bar-quenoesbar-gastroteca-sensellicencia... EUREKA! Tots contents.

Crec que tots i totes estarem d’acord que la música de Pabo Hasél serà més o menys bona, més o menys correcte, i fins i tot m’atreveixo a dir que la majoria de vosaltres ni l’ha escoltat mai ni se sap per quines lletres o piulades fa que estigui a la presó, però sí que estarem d’acord que mai un raper hauria d’estar entre reixes per les seves lletres, i també ens trobarem en denunciar que la democràcia espanyola té carències importants.

Comencem a ser conscients de la situació que estem vivint emprenedors, empresaris i el gran teixit de la PIME catalana dedicada a l’oci, gastronomia i turisme, de lluny el sector més tocat, tocat de mort a causa de la pandèmia i la situació sanitària.
Però ara cal preparar la sortida d’aquest forat i només hi veig una sortida més o menys ràpida dels 3 sectors més castigats i és la flexibilitat! Els emprenedors són resilients per se; els empresaris no tots. Els canvis normalment són poc conservadors, però ser conservador al primer quart del segle XXI és poc recomanable per la velocitat que agafen les coses.

Fa molt de temps, posem vuit o nou mesos, el món ens semblava familiar. No és que fos perfecte, però sabíem a què atenir-nos. La pandèmia ens resulta desconcertant perquè ens col·loca en ‘terra incognita’.
El coronavirus ha trastocat tan profundament el nostre món perquè no és només una crisi sanitària, tot i que ha afectat la salut de més de 50 milions de persones i ha matat 1,3 milions de persones. Qüestiona cada un dels pilars que sustenten la nostra existència. La manera de treballar i guanyar-nos la vida; de viatjar i de moure’ns per les ciutats. La manera d’educar els nostres fills i de tenir cura de la gent gran. La convivència al carrer, a la llar. Ens ha robat la celebració i el dol. Ens ha negat la salutació i escatimat l’abraçada, vivint amagats darrera d’una mascareta.
Yuval Noah Harari: “Superarem la pandèmia, però correm el perill de despertar a un món diferent”, així de radical exposa una tesi un dels filòsofs més influents al món actualment, que desgrana com poden anar les coses segons el passat i l’evolució de la nostra espècie i la reacció davant les pandèmies que s’han anat succeint durant centenars d’anys.