Amb tricorni i metralleta, treu el cap la dictadura... Segurament us soni aquesta cançó, i apel·lo l’actualitat als fets que estan passant amb les altes instàncies de la Guardia Civil, i les que estaran passant a la judicatura espanyola però que em temo que estaran essent silenciades.
Soroll de sabres que dèiem durant la transició, quelcom que no se sap exacte però que gairebé segur que està passant, potser es conspiranoia o poder no, però que fa tuf, molt de tuf. Segurament hem d’anar a buscar molt profundament l’arrel de tots aquests fets, i que la pròpia acció-reacció en portarà a ensumar a ERC per aquí al mig, un possible càstig a de los Cobos pels fets de l’1-O, la polarització de la política, l’aparició de VOX i els sequaços seguidors als cossos de policia i la judicatura...

Llegeix més …

Encara no entenc com no veig més i més plaques fotovoltaiques als sostres dels nostres cellers i empreses. Tot el que sigui solar és una inversió de les que generen pocs dubtes; en general surten uns ROI de 5 anys.
Us ho dic per experiència: al nostre petit celler, ARTCAVA, acabem d’invertir uns 30K € en una mini planta d’autoconsum que genera gairebé 14,28kWp, fet que significa que d’abril a octubre el 100% de l’energia serà produïda per la nostra pròpia instal·lació, la meitat de l’any, la resta ens suposa més del 50% d’estalvi en la factura. A part, l’energia la comprem a una distribuïdora certificada d’energia verda que, per tant, el 100% de l’energia que consumim és verda.

Llegeix més …

Llegeixo aquests dies sobre la voluntat del Consell Comarcal, amb la DO Penedès, la fundació VITEC i l’Ajuntament de Vilafranca, de dur a terme la planificació d’un viver de celleristes. Me n’alegro, ho celebro i hi dono suport infinitament.
Hi ha exemples propers a la veïna DO Conca de Barberà, específicament a Barberà de la Conca des del 2007, com també fa temps que sento a dir que aquest viver seria a l’escola Espiells, ja ho sentia quan jo hi estudiava!

Llegeix més …

Es podrien escriure articles i més articles sobre la conjuntura actual del sector del Cava al Penedès, i tothom o ningú tindria la raó, el problema ve de lluny i la solució vindrà en molt de temps, voler pensar que ho solucionarem aviat és una utopia.
Si ens anem als orígens del consell Regulador del Cava, entre finals dels 80 i principis dels 90, trobarem el primer gran problema. En les negociacions fundacionals molts viticultors, elaboradors, van acceptar l’obertura del consell a altres regions espanyoles, poder per por de tenir prou raïm, o poder per pressions polítiques, però definitivament aquest fet ens ha portar a dues coses:
Als meus alumnes de món del vi, els hi ensenyo que una DO uneix un producte amb certes característiques amb un territori concret (i concret em refereixo a clima, sòl i cultura), algú m’explica en que s’assembla Almendralejo amb Sant Sadurní? Per molt que diguin, la DOP CAVA, NO és una DO, fàcil i irrefutable.

Llegeix més …