Karl Marx, (filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany i pare teòric del socialisme marxista i del comunisme), deia que quan una democràcia no és plena, se’n diu democràcia limitada, ja que la representació del poble no es real.
Hi ha diversos politòlegs que refermen que no es pot deixar elegir a la gent perquè és bruta, ignorant i com una massa, i que està esgotada per a decidir per si mateixa. Per això teoritzaven sobre una democràcia limitada. Aquesta visió tan pessimista és la que vertebra la nostra democràcia. Tenim una democràcia limitada en què el votant delega a una tecnocràcia.

Llegeix més...

Fa uns pocs mesos tenia certa esperança amb la marca CAVA... el relleu al capdavant del Consell Regulador, l’aparició de Corpinnat com a revulsiu, el xiuxiueig que escoltava al bar d’Avinyonet... però tot s’ha esfumat. Els més enòfils entendreu el títol de l’article.
“Esperpèntic” és l’únic adjectiu que se m’acudeix per descriure la presentació dels números del CR CAVA de fa pocs dies. Es veia com el seu president s’empassava cada una de les dades que donava, es deuen pensar que els del sector som els pagesos d’“antes”, i s’equivoquen, comença a haver gent molt preparada tant a la vinya com als cellers, i el Sr. Pagés ho sap. Per això semblava que estigués donant les dades en veu petita. Exposar només les bones dades, és com aquell que li assenyales amb el dit la lluna, i mira el dit i no la lluna. A mi no em colen més tonteries.

Llegeix més...

Bé, després del cicle electoral que ja ha succeït, sobretot per la part municipal, toca l’hora de ser valents envers el turisme a les nostres contrades. Valents i disruptius és el que cal ser, ja que portem anys intentant donar-li voltes al desenvolupament local o comarcal del turisme.
Cal aprofitar les recents eleccions i el moment actual que ens trobem per fer un cop de puny sobre la taula, posar al davant del desenvolupament turístic a gent formada i amb coneixements o experiència, i si cal, en mans d’experts i consultors. Crec que encara no som conscients com a territori, si que ho sóc a nivell personal, del futur prometedor que tenim al davant, ja que tot i portar anys en això, encara no hem fet res.

Llegeix més...

Al Penedès si traguéssim la producció i les vinyes emparades a la DOP CAVA, ens quedaríem molt a prop de la zona de descens a segona divisió. Si les autoritats locals del Penedès defensen amb bon criteri el paisatge i l’economia vitícola com a mur en front la pressió urbanística, han de defensar també el CAVA, si ens quedéssim només amb el paraigües de la DO Penedès, seriem més petits que la Terra Alta, amb centenars d’aerogeneradors i una degradació del paisatge.

Llegeix més...

Segurament tenim moltes coses bones al Penedès, com ara grans enòlegs: Joan Rubió, Miquel Medall, Joan Munné, Carles Muray, Xavier Pons... que estan produint vins a diferents nivells d’una gran i inqüestionable qualitat, però quasi amb tots s’encén un debat: com venem aquests vins? Vendre no només vol dir quantitat, sinó preu i denominació d’origen.
Des del meu humil punt de vista, a dia d’avui, amb la tecnologia existent es molt fàcil elaborar un vi, extremadament fàcil (no vol dir que tothom pugui elaborar vins), però si que el coneixement, les escoles agràries, la universitat ens proveeixen grans enòlegs. Però també dir que ens costa suor i llàgrimes la seva comercialització.

Llegeix més...