Una kakistocràcia (pronunciació en anglès: / kækɪstɑkɹəsi /) és un sistema de govern que està dirigit pels ciutadans pitjors, menys qualificats o més escrupolosos, la paraula prové de les paraules gregues kakistos (κάκιστος; pitjor) i kratos (κράτος; regla), amb un significat literal de govern de les pitjors persones.

Sí, la mida importa! La mida dels nostres somnis, la mida dels nostres objectius, la mida dels nostres projectes, i d’això va avui: de mides!

L’altre dia fent un vol per Barcelona em vaig trobar amb una paradeta de jocs i joguines artesanes, sostenibles i pedagògiques, i atès el moment que ens trobem, vaig remenar entre els jocs per als regals d’aquestes èpoques que venen, i... voilà, un joc em va cridar molt l’atenció: Un joc de cartes sobre les emocions! Un rara avis, dins dels catàlegs típics i mítics de joguines. Ho vaig trobar fantàstic, un joc que tracta les emocions tot jugant amb cartes, amb unes il·lustracions meravelloses sobre la felicitat, la culpa, la ira, la por... coses que crec que en molts casos no es treballen prou ni a les escoles ni a les llars.

El procés Català va de rebel·lió, sigui quin sigui el desenllaç ha fet florir una dreta espanyola amb ferum dictatorial, una esquerra d’estat, un rei no electe amb interessos, s’han tret les màscares i s’ha vist que això no va de banderes, va d’unes elits contra un poble, des de la tecnocràcia funcionarial fins a l’IBEX i com no, passant per una prostituïda Europa dels pobles.

Quan estigueu llegint aquestes línies ja haurà passat l’1 d’octubre, i m’és impossible aventurar-me de dir-vos que haurà passat, tot és possible, el govern espanyol està ferit i la fera està desbocada. Independentment del que hagi passat el que està succeint es fascinant, i des del recolzament de les PIMES catalanes als sindicats obrers, que estan convocant una vaga general, que poder sigui la primera que serà fins i tot recolzada pels empresaris.