“El meu amic té una granja. Com li encanta fer les coses a l’antiga, no posseeix cap equip mecànic i utilitza un cavall per llaurar el seu camp. Un dia, mentre estava llaurant, el cavall es va desplomar, mort. Al poble tots van compadir al meu amic.

Llegeix més …

Hi havia una vegada... algú que va dir sobre si mateix:
“De jove jo era un revolucionari i la meva pregària consistia a dir a Déu:” Senyor, dóna’m forces per canviar el món”.
“A mesura que vaig fent-me adult i vaig adonar-me que m’havia passat mitja vida sense haver aconseguit canviar una sola ànima, vaig transformar la meva pregària i vaig començar a dir:” Senyor, dóna’m la gràcia de transformar a quants entren en contacte amb mi. Encara que només sigui a la meva família i als meus amics. Amb això em dono per satisfet”.
“Ara, que sóc un vell i tinc els dies comptats, he començat a comprendre l’estúpid que jo he estat. La meva única oració és la següent: Senyor, dóna’m la gràcia de canviar-me a mi mateix. Si jo hagués pregat d’aquesta manera des del principi, no hauria malgastat la meva vida”.

Llegeix més …

Hi havia una vegada... En una sessió grupal, la psicòloga en un moment donat va aixecar un got d’aigua.
Quan tots esperaven sentir la pregunta: “Està el got mig ple o mig buit?”, ella en lloc d’això va preguntar:
- Quant pesa aquest got?
Les respostes dels components del grup van variar entre 200 i 250 grams.
Però la psicòloga va respondre:

Llegeix més …

Ikkyû, el mestre del Zen, des de petit va ser molt avisat. El seu mestre posseïa una preciosa tassa de te, de rara antiguitat.
A Ikkyû se li va trencar accidentalment aquesta tassa, i es va quedar molt perplex. Sentint els passos del mestre que s’acostava, va ocultar després de si els trossos del vas. Quan va aparèixer el mestre, Ikkyû li va preguntar:

Llegeix més …