Hi havia una vegada,... “Un ànec que nedava pel riu a la recerca de peixos i en tot el dia no n’havia trobat cap.
Quan va arribar la nit, va veure el reflex de la lluna a l’aigua, va pensar que era un peix i es va submergir per capturar-lo. Els altres ànecs el van veure i van començar a riure.
Des de llavors, l’ànec va sentir tanta vergonya i timidesa que, fins i tot quan veia un peix sota l’aigua, no feia res per capturar-lo, i així es va morir de gana”.
Hi havia una vegada... un pobre llenyataire que tornava a casa després d’una jornada de dur treball. En creuar un pont sobre el riu, li va caure la destral a l’aigua.
Aleshores va començar a lamentar-se tristament:
Com em guanyaré el suport ara que no tinc destral?
- “Mestre, què he de fer per no sentir-me tan malament pel comportament irracional d’algunes persones?
Algunes parlen massa, d’altres són hostils i ignorants. Unes no tenen empatia i es creuen superiors sense motius. Algunes no reconeixen els seus errors i en donen la culpa altres... Altres són mentideres i calumnien... Sento odi i ressentiment envers totes elles”.
“Al Lieh Tzu s’explica que un home, que havia perdut la destral, sospitava que li havia robat el fill del seu veí.
La seva manera de caminar, el seu tarannà i la seva manera de parlar ho assenyalaven com el lladre. Les seves accions, cadascun dels seus moviments i, de fet, la seva conducta en general indicaven amb claredat que ell i no altre havia robat la destral.
Hi havia una vegada... “Un captaire que demanava almoina dignament, i algú que passava per allà li va dir:
-¿No et fa vergonya exercir aquest infame ofici podent treballar?
-Et demano diners -va respondre el captaire-, no consell.
Tot seguit va tornar l’esquena, conservant tota la seva dignitat”.
“Hi havia una vegada... Un savi mestre oriental que va decidir treure de l’aigua, un escorpí que s’estava ofegant, però quan ho va fer, aquest el va picar.
Per la reacció al dolor, el mestre el va deixar anar, i l’animal va caure a l’aigua i novament s’ofegava. El mestre va intentar treure’l una altra vegada, i una altra vegada l’escorpí el va picar.