Un estudiant de zen es queixava que no podia meditar, els seus pensaments no li ho permetien. Va parlar d’això amb el seu mestre dient-li:
“Mestre, els pensaments i les imatges mentals no em deixen meditar; quan se’n van uns segons, després tornen amb més força. No puc meditar. No em deixen en pau”.
El mestre li va dir que això depenia d’ell mateix i que deixés de cavil·lar.
Tot i això, l’estudiant seguia lamentant-se que els pensaments no el deixaven en pau i que la seva ment estava confosa. Cada vegada que intentava concentrar-se, tot un tren de pensaments i reflexions curtes, sovint inútils i trivials, irrompien al cap…