“Hi havia una vegada un deixeble que li va preguntar al mestre sobre el secret de l’èxit. El mestre, després de reflexionar en silenci, li va demanar que l’esperés en clarejar a la riba del riu per donar-li la resposta.

L’endemà, just abans de l’alba, el deixeble va trobar el seu mestre davant la riba del riu. Sense dir cap paraula, el mestre va fer un petit gest, indicant-li que el seguís, i va començar a endinsar-se a l’aigua.

“Va passar en un dels hiverns més freds que va assolar el planeta.

Milers d’animals morien i ja no quedaven grutes disponibles per salvaguardar-se de la temperatura i del vent tan fred.

Diversos eriçons, en veure que moririen si no feien alguna cosa, van decidir agrupar-se per mantenir-se calents. Semblava una gran idea, fins que les pues de cadascú ferien els seus companys més propers. En no poder suportar el dolor, diversos eriçons es van separar i al cap de poc van morir de fred.

“Una dona sempre va somiar mudar-se a la gran ciutat. Durant anys, va estalviar cada cèntim per deixar enrere el seu petit poble. Finalment, va arribar el dia que va aconseguir el seu somni. La ciutat la va enlluernar amb els llums, el soroll, la inesgotable energia.

Però, amb el temps, la fascinació es va convertir en rutina i els llums que tant l’havien encantat li van començar a semblar freds. Una nit, va tornar al poble on havia crescut. Va mirar el cel i va veure les estrelles brillar com mai.

“Després de la crucifixió, va baixar Nostre Senyor Jesucrist a l’infern, i els va treure tots, excepte el savi rei Salomó.

- Tu surt d’aquí pels teus propis mitjans, usant la teva saviesa - li va dir Crist.

I Salomó es va quedar sol a l’infern. Com se les arreglaria per sortir? Va cavil·lar molt, i es va posar a fer una corda. Se li va acostar un diablet i li va preguntar per què estava fent aquella corda tan infinitament llarga.

“S’explica que un home, que havia perdut la destral, sospitava que li havia robat el fill del seu veí. La seva manera de caminar, el seu tarannà i la seva manera de parlar l’assenyalaven com el lladre. Les seves accions, cadascun dels seus moviments i, de fet, la seva conducta en general indicaven amb claredat que ell i no un altre havia robat la destral.

“Ella és a l’horitzó. Jo m’hi acosto dues passes i ella s’allunya dues passes. Camino deu passos i l’horitzó es corre deu passos més enllà. Per més que jo camini, mai no la aconseguiré. Per què serveix la utopia? Per això serveix, per caminar”.

Eduardo Galeano (1940-2015) va ser un periodista i escriptor uruguaià. En aquest breu text reflexiona sobre la necessitat de mantenir vius els somnis.

Tinguem en compte que el segle XX va propiciar una gran ferida a l’esperança de les persones. Les guerres mundials, la bomba atòmica, les revolucions socials i, els règims dictatorials, en van ser les principals causes.