Hi havia una vegada... Un home que vivia en un país on no existien arbres de sàndal que portava temps obsessionat per conèixer aquella preciosa i aromàtica fusta, ja que molta gent li havia explicat meravelles sobre el seu exòtic aroma.
Per satisfer el seu propòsit, va consultar amb el seu mestre, el qual es va limitar a regalar-li un llapis. Una mica decebut, l’home va decidir escriure a tots els seus amics i sol·licitar-los un tros de l’anhelada fusta. Va pensar que algun tindria la bondat d’enviar-li. Així, va començar a escriure cartes i cartes, durant diversos dies, sempre amb el mateix prec: “Si us plau, envieu-me fusta de sàndal”. Va escriure una carta per una, però no obtenia resposta.
No obstant això un dia, de sobte, mentre estava davant el paper, pensatiu, rosegant el llapis amb el qual tantes cartes escrivia, i de sobte va percebre un dolç perfum. Va ser llavors quan es va adonar que sempre l’havia tingut a les mans. El perfum que li embriagava sorgia del cor del seu propi llapis de sàndal.