PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Begoña Cartagena Font

El motor de les nostres accions

Es diu que les persones prenem decisions i actuem mogudes per dues poderoses forces: sentir el plaer o evitar dolor.
Fa un temps, un client amb qui estàvem fent un procés de canvi per desenvolupar el seu lideratge es va adonar que el motor que empenyia la seva empresa era la por. I això va marcar un abans i després en la manera de gestionar el seu negoci.
Això no va passar de la nit al dia com podem imaginar sinó que va ser necessari augmentar la consciència i actuar amb determinació amb la nova manera de fer.

Llegeix més...

Com anem de coherència?

En aquestes dates nadalenques la majoria de pares i mares assistim als espectacles que s’organitzen a les escoles per veure tot el que ens han preparat  els nostres fills i filles. Avui he estat testimoni del cant de nadales d’una d’aquestes escoles i no m’he pogut estar de fer la següent reflexió:

Em sembla molt curiós com els nens i nenes canten sobre la pau, la llum, l’amor, la felicitat… i escoltar-los ens emociona.

És llavors quan em pregunto: En quin moment es produeix la desconnexió amb aquestes lletres? Què fa que de ben petits cantem sobre la pau i l’amor i en canvi la nostra societat estigui tan allunyada d’aquests conceptes?

Llegeix més...

El poder del canvi

Canviar és fàcil?  És lent? El canvi és ràpid? O costa molt?

Entenem com a canvi, deixar un punt o situació per arribar a un altre diferent.

Segur que cadascú en funció de la seva percepció i experiència arribarà a una o altra conclusió.

Per mi hi ha un punt que es dona en qualsevol moment de canvi personal i és sentir la següent afirmació: Ja n’hi ha prou. Moltes vegades necessitem tocar fons per adonar-nos que ja no volem mantenir-nos en un determinat punt o una determinada actitud. I només podrem canviar-ho quan ens haguem compromès amb nosaltres mateixos. Això és el que marca un punt d’inflexió i el veritable canvi.

Llegeix més...

I si tot fos més senzill?

Estem acostumats a viure en un paradigma en què som “experts”, cadascú en la seva àrea. Creiem que sabem (sabem qui som, què volem, què necessitem, què és millor i pitjor per a nosaltres, per als altres, etc.

I si res d’això fos ben bé així?

Les persones vivim condicionades per tot el que hem estat testimoni, escoltat, vist, des que som ben petits, de fet fins i tot abans de néixer, però ara pel que ens ocupa donem com a vàlid des que naixem.

Llegeix més...

Viure en funció d’expectatives

Solem atribuir el nom d’expectativa a l’esperança, somni o il·lusió per aconseguir un determinat propòsit. Les utilitzem com a prediccions o previsions sobre alguna cosa, en funció de com ens ho imaginem.

Per tal d’exemplificar-ho pressuposo que tots en algun moment hem pogut imaginar unes vacances idíl·liques que no ho han acabat de ser per diferents circumstàncies. O una relació amb alguna persona que no ha acabat responent com nosaltres esperàvem.

Llegeix més...

Creadors del nostre destí

A les classes de lideratge que imparteixo, normalment els alumnes venen a buscar tècniques, recursos i també alguna recepta sobre com gestionar a les persones dels seus equips. I en canvi, es troben amb el següent començament:

Per poder liderar als altres abans t’has de liderar a tu mateix.
Frase que comporta una gran responsabilitat personal i possiblement incomoditat també.
Una persona que és capaç de liderar les seves emocions és capaç de liderar-se a sí mateixa.
Som éssers emocionals i podem marcar una gran diferència en la nostra persona quan sabem gestionar les nostres emocions.

Llegeix més...