Ara que ha passat el primer trimestre de l’any és un bon moment per fer balanç i preguntar-nos com han anat aquests últims mesos. Estem aconseguint les fites que ens vam marcar a principis d’any? O en canvi ens hem desviat de la ruta?
En aquest últim cas, en lloc de lamentar-nos, el més indicat és preguntar-nos, què ha fet que ens hàgim desviat? Què s’interposa entre el que volem i els resultats que obtenim?
El text que comparteixo a continuació el vaig escoltar a un expert del lideratge i les relacions humanes, Ovidio Peñalver, a qui vaig tenir el gust de conèixer personalment fa uns dies. Ell mateix es refereix al llenguatge com una poderosíssima eina a través de la qual expressem molt més que paraules. Transmetem els nostres valors, experiències i provoquem reaccions emocionals en els altres a través del nostre llenguatge.
Alhora el llenguatge i la manera com l’utilitzem crea realitat, ja que en funció de com utilitzem 7 declaracions farà que visquem una realitat o una altra.
Les declaracions son les següents:
Es diu que les persones prenem decisions i actuem mogudes per dues poderoses forces: sentir el plaer o evitar dolor.
Fa un temps, un client amb qui estàvem fent un procés de canvi per desenvolupar el seu lideratge es va adonar que el motor que empenyia la seva empresa era la por. I això va marcar un abans i després en la manera de gestionar el seu negoci.
Això no va passar de la nit al dia com podem imaginar sinó que va ser necessari augmentar la consciència i actuar amb determinació amb la nova manera de fer.
En aquestes dates nadalenques la majoria de pares i mares assistim als espectacles que s’organitzen a les escoles per veure tot el que ens han preparat els nostres fills i filles. Avui he estat testimoni del cant de nadales d’una d’aquestes escoles i no m’he pogut estar de fer la següent reflexió:
Em sembla molt curiós com els nens i nenes canten sobre la pau, la llum, l’amor, la felicitat… i escoltar-los ens emociona.
És llavors quan em pregunto: En quin moment es produeix la desconnexió amb aquestes lletres? Què fa que de ben petits cantem sobre la pau i l’amor i en canvi la nostra societat estigui tan allunyada d’aquests conceptes?
Canviar és fàcil? És lent? El canvi és ràpid? O costa molt?
Entenem com a canvi, deixar un punt o situació per arribar a un altre diferent.
Segur que cadascú en funció de la seva percepció i experiència arribarà a una o altra conclusió.
Per mi hi ha un punt que es dona en qualsevol moment de canvi personal i és sentir la següent afirmació: Ja n’hi ha prou. Moltes vegades necessitem tocar fons per adonar-nos que ja no volem mantenir-nos en un determinat punt o una determinada actitud. I només podrem canviar-ho quan ens haguem compromès amb nosaltres mateixos. Això és el que marca un punt d’inflexió i el veritable canvi.
Estem acostumats a viure en un paradigma en què som “experts”, cadascú en la seva àrea. Creiem que sabem (sabem qui som, què volem, què necessitem, què és millor i pitjor per a nosaltres, per als altres, etc.
I si res d’això fos ben bé així?
Les persones vivim condicionades per tot el que hem estat testimoni, escoltat, vist, des que som ben petits, de fet fins i tot abans de néixer, però ara pel que ens ocupa donem com a vàlid des que naixem.
| Ja és a la venda el número 141 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu