Solem atribuir el nom d’expectativa a l’esperança, somni o il·lusió per aconseguir un determinat propòsit. Les utilitzem com a prediccions o previsions sobre alguna cosa, en funció de com ens ho imaginem.
Per tal d’exemplificar-ho pressuposo que tots en algun moment hem pogut imaginar unes vacances idíl·liques que no ho han acabat de ser per diferents circumstàncies. O una relació amb alguna persona que no ha acabat responent com nosaltres esperàvem.
A les classes de lideratge que imparteixo, normalment els alumnes venen a buscar tècniques, recursos i també alguna recepta sobre com gestionar a les persones dels seus equips. I en canvi, es troben amb el següent començament:
Per poder liderar als altres abans t’has de liderar a tu mateix.
Frase que comporta una gran responsabilitat personal i possiblement incomoditat també.
Una persona que és capaç de liderar les seves emocions és capaç de liderar-se a sí mateixa.
Som éssers emocionals i podem marcar una gran diferència en la nostra persona quan sabem gestionar les nostres emocions.
Tothom vol aconseguir coses a la vida. Pressuposo que molts cops ens hem pogut preguntar com podem aconseguir l’èxit (que per cadascú serà diferent). I em sap greu veure com en general hem comprat una idea errònia sobre com aconseguir-lo.
Dia internacional de la Felicitat, així anomenen les Nacions Unides al 20 de març, com a reconeixement del paper que juga la felicitat en les persones d’arreu del món.
He volgut contribuir a aquest fi i poder oferir el meu punt de vista sobre la Felicitat. Per mi la Felicitat és una decisió que implica estar disposats a fer tot allò necessari per ser més feliços i canviar. I justament en aquest punt radica la seva complexitat, ja que moltes vegades busquem una millora immediata i la Felicitat no va d’això.
El 8 de març és el Dia Internacional de la Dona, data que fou instaurada per l’ONU l’any 1975, tot i que si tirem enrere en el temps ens adonem que la data té més història. Ja que l’any 1857 un grup de treballadores tèxtils va sortir al carrer de Nova York per protestar per les condicions en que treballaven. Amb el temps es van succeir diferents protestes similars fins que l’ONU va oficialitzar la data. És remarcable l’any 1909, en el que 129 dones van morir dins de la fàbrica on treballaven quan el seu propietari va prendre foc mentre les dones estaven dintre exigint els seus drets laborals.
Sovint al despatx escolto històries de persones que estan angoixades, que pateixen, persones a qui els hi agradaria viure de forma més tranquil·la tot i que no saben com, i de vegades fins i tot els hi costa poder imaginar-se una vida diferent a l’actual.
| Ja és a la venda el número 141 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu