Aquesta frase, que a mi em sona millor en castellà perquè possiblement estigui més acostumada a escoltar-la d’aquesta manera “No me da la vida” fa referència al ritme tan elevat que portem la majoria de les persones en el nostre dia a dia.

Vivim en el món de la immediatesa, on tot és urgent. A aquest fet se suma la corrent i gairebé necessitat d’utilitzar les xarxes socials, que ens fan viure en un estat continu d’aparició en temps real. I on els experts diuen que si no hi ets present, no interactues i no et veuen, no existeixes. Rotunda afirmació! Aquest punt me’l reservo per a un altre article perquè el tema dóna per molt.

Quina similitud hi ha entre un caixer automàtic i un professional autònom o empresari?
Pel que vaig veient força... i ara m’explicaré.

El caixer automàtic sol estar disponible 24h. Podem anar-hi sempre que vulguem i a la nostra conveniència.
Semblant a aquest símil és el que sol passar a molts professionals, i especialment els independents. Sembla que estiguin disponibles 24h. al dia, tot i que no ho hagin decidit ni tan sols ells mateixos.

Les persones, pel simple fet de ser éssers sociables i poder comunicar-nos tenim un gran repte: Comunicar-nos de forma efectiva.
Moltes vegades els nostres missatges no són captats ni en forma ni en contingut al que volíem expressar, amb la conseqüent frustració que això genera.
Segons John Gottman, hi ha quatre actituds tòxiques que interfereixen en la comunicació i fan insostenible qualsevol tipus de relació, ja sigui entre un equip de treball, socis, a nivell de parella, etc.

Aquesta és una afirmació molt contundent, a la que arribo tenint en compte el panorama global que estem vivint: guerres sense sentit, violència, persones a les quals se’ls treuen els drets humans, refugiats; polítics que son un reflex de la societat que tenim on abunda la corrupció, la manipulació, les mentides, l’interès propi, la desconfiança, prepotència...