Sentiment que mai s’està a l’alçada de les circumstàncies. No ser prou bo, competent o capaç. Creure que tot el que s’aconsegueix és degut a un cop de sort.
Aquests són els sentiments habituals de les persones que tenen el síndrome de l’impostor.
Són persones que se senten com un frau i que es preocupen per no ser tan competents com els altres.

Avui he rebut una trucada inesperada. Una trucada gratificant d’algú que vaig conèixer fa un any. Es tracta d’una alumna d’un curs amb qui vaig coincidir mentre jo formava part de l’equip de l’staff.
Una de les funcions que assumia en aquest rol era recolzar als estudiants, sostenir-los en el moment en què s’hi trobava cadascú. Doncs degut a la intensitat i l’exigència del programa formatiu és freqüent que les persones passin per moments emocionals complexes de gestionar; i és en aquests casos, vital el recolzament rebut per part de l’equip docent.

El llenguatge és una eina a través de la qual les persones ens relacionem amb els altres i també donem a conèixer el nostre mon intern.
El llenguatge influeix en les nostres emocions, pensaments, accions i per tant també en els resultats que obtenim.
Moltes vegades costa adonar-nos-en de les paraules que utilitzem en la nostra expressió i de l’impacte que aquestes tenen, ja que el llenguatge té la capacitat d’empoderar-nos o per contra, restar-nos poder.

En tot procés de canvi les persones passem per diferents estats emocionals independentment del resultat que es vulgui aconseguir. Tenir present aquests estats ens aportarà claredat sobre què ens espera i ens podrem anticipar i motivar davant els reptes que cada fase ens aporta.

1. Optimisme desinformat:
És un estat emocionant en el que només veiem els avantatges i beneficis (“Vaig a canviar de feina, vaig a muntar un negoci, vaig a perdre pes, vaig a promocionar a la feina”, etc.).
En aquesta etapa ens centrem en tots els beneficis que hi guanyarem amb el canvi tot i que no tenim en compte el cost que això suposarà i el sacrifici que haurem de fer.

Molt s’ha escrit sobre el lideratge, i és tan àmplia la paraula que dona peu a moltes connotacions i significats diversos.
Generalment el lideratge s’atribueix a la responsabilitat de gestionar un equip de treball, i en certa part és cert, tot i el lideratge és molt més que una habilitat directiva.
Per mi el lideratge és una potencialitat que tothom té, la de SER nosaltres mateixos i assumir la gran responsabilitat de liderar la nostra pròpia vida.
Per poder exercir el lideratge d’altres persones o equips en primer lloc hem de desenvolupar el nostre autolideratge, que no és altra cosa que agafar les regnes de la nostra vida i assumir la responsabilitat de totes les nostres decisions i accions.

La llei del mirall és un terme que sorgeix en la dècada dels 60 i és força desconegut per gran part de la societat actual. Parteix de la base de que totes les persones que arriben a la nostra vida, reflecteixen quelcom nostre, com si d’un mirall es tractés.
Segons aquesta màxima, allò que ens molesta dels altres no és més que un tret nostre que no estem veient, no volem veure o no acceptem.
Aquesta llei ens serveix per posar en evidència que la realitat exterior és un reflex de la realitat interior; I de retruc que Quan nosaltres canviem, tot canvia.