Sens dubte aquest és un any que serà recordat per tots nosaltres i també per les futures generacions. Estem vivint un moment històric, dels que es plasmen en els llibres escolars i s’estudien… i això no deixa de ser alhora fascinant.

Cert és que el balanç que se’n pot treure d’aquest 2020 és molt particular. A nivell global ha estat nefast, per les vides que s’han perdut i l’impacte econòmic tan gran que ha tingut a nivell mundial. Persones que han perdut feina, negocis tancats, subsistència, contradiccions… realment l’escenari és molt trist.

No som éssers humans vivint
una experiència espiritual
sinó que som éssers espirituals
tenint una experiència humana.

La dimensió espiritual és quelcom oblidat en els països occidentals.
Fa un temps quan em vaig endinsar a desenvolupar aquesta vessant em vaig adonar que cada vegada som més les persones que ens sumem a donar-li importància a aquesta dimensió humana. Però, que generalment es porta d’amagat, en silenci, i només compartit en petits grups, precisament per por al judici d’altri.
L’espiritualitat, que no religió, és un procés de consciència en el que es reconeix la vida com un procés d’evolució per viure connectats a la nostra ànima i distingir-la de l’ego, la part que genera sofriment a les persones.
D’aquesta manera, podem distingir entre dos tipus de persones:

Gent neguitosa, nerviosa, crispada i amb molta por. Això és el que es veu pel carrer, i no m’estranya perquè s’ha sabut instal·lar molt bé aquestes emocions en tots nosaltres. Són moments molt incerts i complexes, però no cal fomentar tanta por, aquesta és la meva particular visió de la realitat.
Tots els mitjans de comunicació, des de fa mínim 8 mesos només parlen del mateix tema i de forma alarmista; ens diuen xifres i xifres que ens fa neguitejar, però ningú ens diu què està a les nostres mans a banda de quedar-nos a casa. Segur que no es pot fer res?

El fet de celebrar el solem deixar per moments especials o quan s’aconsegueixen fites importants. Sens dubte que hi estem davant d’un gran motiu de celebració: La 100 edició del diari que tenim a les manes o a la pantalla. FELICITATS! ja que 100 edicions representa molt més que una fita aconseguida o uns objectius. Representen valors com la persistència, perseverança i la superació entre d’altres. Així que enhorabona i a seguir sumant més edicions.
Recordo quan estudiava el primer curs de Coaching ens incitaven a celebrar qualsevol cosa. Absolutament qualsevol! Havíem de celebrar els èxits i els fracassos, el que tirava endavant i el que es quedava pel camí... amb la conseqüent desubicació que això representava.

“El que importa no és el que succeeix sinó com estem reaccionant al que ens succeeix”.
Aquesta frase se li atribueix a Epicteto, un pensador grec de l’era de l’estoïcisme i la que subscric totalment.
Estem vivint moments de molta incertesa, por i confusió i precisament, aquest és el millor moment per liderar la nostra persona i donar el millor de nosaltres mateixos.
No són temps per encongir-nos davant la complexa situació en què ens trobem sinó per a tot el contrari.
Liderar-nos és influir en la nostra persona i en el nostre entorn. És avançar, és créixer, és canviar coses. I avui més que mai és necessari que puguem convertir-nos en un millor líder, per poder impactar en el nostre entorn.

Un any mes toca fer balanç de l’any que deixem enrere. Tinc la sensació de que el temps passa rapidíssim i els dies cada cop son més intensos. Bé, tan s’hi val.... aquí estem, acomiadant un any i donant la benvinguda al 2020, que representa un canvi de dècada.
Com sol ser habitual a la nit de cap d’any, solem fer propòsits i la qüestió és, que passa amb aquests bons propòsits que tenim? Es compleixen? No es compleixen?.
La meva opinió és que els propòsits per sí sols no serveixen de res. Les persones necessitem accionar les coses per produir resultats. Doncs si l’últim dia de l’any em dic “l’any vinent vull estar més prima”, és obvi que hauré de fer alguna cosa al respecte.