VALORAR ALS PARTITS POLÍTICS COM FEM AMB LES EMPRESES DE GESTIÓ

Una fórmula per a aconseguir un major consens entre la societat civil és la d’objectivar l’anàlisi de la gestió pública desplaçant-lo a les funcions de l’Estat que ens són vitals: la imposició i el deute públic, la creació d’ocupació, les pensions, la qualitat dels serveis públics i les prestacions socials, la independència judicial…

Molts mitjans estan en la labor de donar preferència a temes que ens divideixen i així ens tenen entretinguts en el trivial i enfrontats, evitant que ens ajuntem en el fonamental.

LA NECESSÀRIA RECONVERSIÓ DEL NOSTRE RÈGIM AUTONÒMIC 

L’1 de novembre de 1988 vaig publicar l’article La revolució de la vida política a Espanya sobre el que suposaria el procés d’integració en la política espanyola.
“Quan ens vam començar a ocupar de la C.E.E. a finals de 1987 vam fer l’advertiment que ens trobàvem davant un procés històric de tanta importància política i social com ho va ser, en el seu temps, la formació dels diferents Estats.

UN PROJECTE D’ESTAT EFICIENT

“Un poble que és incapaç de seleccionar, de controlar i de corregir als seus dirigents polítics, no mereix queixar-se dels resultats negatius de la seva gestió”.

 El 30 de novembre de 1990, vaig publicar l’article “L’Estat com a gestor eficient” en el qual feia una proposta per a millorar la qualitat de l’Estat com a gestor  i aconseguir una democràcia eficient. Després l’he reproduït moltes vegades tenint cada vegada més èxit, sense que, fins ara,  hagi vist que formi part de la cultura i reivindicació ciutadana una proposta que té tanta acceptació.

“Una democràcia eficient és la que procura que estiguin els més qualificats en l’acompliment de les funcions públiques i sobretot en les situacions més difícils, en les quals els errors solen ser catastròfics per als ciutadans. En les democràcies del tercer món, l’estat és el botí del que guanya les eleccions i els càrrecs es nomenen i mantenen per altres criteris que la competència”.

“La gran feblesa de les democràcies haurà estat la seva manca de preparació. La classe política occidental ha deixat de costat allò essencial i ha preferit multiplicar les accions públiques, mediàtiques i mancades de significat. Després de la pandèmia serà necessari replantejar-se, si no la democràcia liberal, el reclutament de la classe política i les prioritats dels estats. Estem cansats d’estats cars, burocràcies caduques i polítics narcisistes, amb els seus desastrosos resultats. Cal trobar de nou la serietat en la política, l’interès general, la competència i el sentit comú” G. Sorman.
El nostre sistema públic és “insostenible”; el dèficit públic més elevat de la UE (123.072 milions) i el deute s’ha incrementat en 168.171 milions des de març del 2020 fins a març de 2021 superant el 125% del PIB i l’import dels mítics 140.000 milions.